Mantenint la indústria de càpsules de paper

Avui en dia, amb això de la crisi, la indústria paperera i, concretament, la indústria de les càpsules de paper per a magdalenes se mantén gràcies a la meva dèria obsessivo-compulsiva amb les magdalenes, els muffins i els cupcakes.
Estan de moda, m'agraden i com que vaig trobant receptes millors que les anteriors, les vaig compartint amb vosaltres, estimats meus.
Aquesta recepta és den Xavier Barriga, forner Barceloní que s'ha convertit en un dels evangelitzadors del pa dins i fora de Catalunya, juntament amb la gent de Madrid Tiene Miga i el basc Iban Yarza y el seu Foro del Pan. Aquest forner, però, no només fa pa, perquè la tasca del forn és fer pa i quemullars, coques, magdalenes, pastes salades... tot allò que pugui sortir del concepte que tenim tots de pastisseria.
Idò el què vos deia, en Xavier Barriga ha publicat en un llibre una recepta de magdalena que és infal·lible, tot i que jo l'he tunejada una misèria.


Magdalenes de Xavier Barriga made in Can Loi

Ingredients:
125 gr d'ou (jo hi he posat 3 ous mitjans)
175 gr de sucre
60 cl de llet
190 cl d'oli de girasol (jo l'hi he posat d'oliva)
210 gr de farina fluixa (jo la vaig passar pel sedàs)
5 gr d'impulsor (jo n'hi he posat 7 de Royal)
Un polsí de sal
canyella en pols i ratlladura de llimona (jo no he posat canyella i hi he posat la pell de taronja en lloc de llimona)


Amb la batedora amb les varilles posades, començau a batre els ous i el sucre fins que doblin el volum. Poc a poc, afegiu-hi l'oli i la llet, sense aturar de batre. Seguidament hi tirarem el llevat , la ratlladura, la sal i la farina.
Heu de batre uns 5 minuts més.
Tapau la pasta amb un film i deixau-la reposar com a mínim una hora.
Com que jo vaig usar un tupper, el vaig tapar amb la seva tapadora i ho vaig deixar reposar fins l'endemà (me varen sortir feines que no tenia previstes).
Per coure-les, encalentiu el forn a 200º, preparau el motle metàl·lic per a magdalenes i posau-hi les càpsules de paper a dins.
Destapau la pasta i a cullerades posau-la dins les càpsules fins que quasi siguin plenes.
A damunt la pasta hi podeu posar un polsí de sucre que en ser cuit farà una crosteta deliciosa.
Enfornau ràpidament uns 15 minuts.
En treure-les del forn, deixau-les 5 minutets dins el motle de metall i després posau-les a refredar damunt una reixa.


I sí, ja ho sé que tota la vida vos han dit que el Canari o el Royal s'han de posar en el darrer moment i enfornar tot d'una, però creis-me i, sobretot! creis en Barriga que si ell ho fa així és per qualque cosa.
Una vegada més, tota la meva cultura de les pastes, l'aire i els llevats s'ha vista posada en dubte i el resultat ha estat més bo del que m'esperava.