divendres, 11 de març de 2011

35? ja?

Idò sí! Encara que ningú ho diria, ja vaig fer 35 anyets, no fa massa.
Normalment m'agrada fer una festa, un dinar o un sopar, amb els amics per celebrar-ho, però enguany he estat un poc fotudeta i ho hauré de deixar per una mica més envant.
Però encara que només fóssim 2 per celebrar-ho, vaig fer una mossegadeta dolça per fer una mica més especial aquest moment.
No sabia què volia fer, no estava gaire inspirada i el gripot encara me durava. La decisió va ser fàcil: vaig posar mà a la butxaca i vaig treure un dels paperets que hi havia.
Paperets? direu... idò sí. La madona de Can Loi té el vici d'apuntar receptes, idees, coses que vol provar, inspiracions, dibuixos de conceptes, fórmules, llistes de la compra i altres coses en paperets de mida "post it" i guardar-los de forma indiscriminada dins la butxaca. Després acaben damunt el comodí del dormitori i després dins una capsa.
La majoria de coses dels paperets no arriben mai a port, però de tant en tant, tenen un profit.

Pastís de poma de la reina (de Can Loi)

Ingredients:
Per al pastís
6 pomes pelades i tallades a làmines
75 gr de farina
85 gr de sucre
85 gr de llet
30 ml d'oli
2ous
1 culleradeta de cafè de llevat químic
un polsí de sal
una culleradeta de cafè d'extracte de vainilla

Per a la cobertura:
55 gr de mantega
85 gr de sucre
1 ou

Encendrem el forn a 200º.
Posarem tots els ingredients de la pasta dins un bol gran, manco les pomes, i remenarem amb un batedor fins que la pasta estigui ben lligada i comenci a fer bimbolles. Ho reservarem.
Mentrestant preparam la poma. S'ha de tallar prima i s'ha d'anar afegint a la pasta i amb una espàtula anirem remenant perquè la poma se banyi de la massa cada tallada.
A continuació, ho posarem dins un motle desmuntable i ho enfornarem uns 25-30 minuts.
En aquests temps, esponjarem la mantega de la cobertura amb el sucre. Quan s'hagi estovat tot hi afegirem l'ou i farem que s'integri. Ho guardarem.
Passada la mitja hora de cocció, traurem el motle del forn i hi posarem la cobertura. Ho tornarem enfornar 10 minuts més.
Passat aquests 10 minuts, ho traurem del forn i ho deixarem refredar i ho posarem a la gelera perquè sigui ben fresquet hora de menjar-s'ho.

Una altra cosa dels paperets de les butxaques: si han passat la prova que va del comodí a la realitat, queden enganxats a la gelera amb un imant fins que un dia faig neteja i van a dins una capsa de sabates.

6 comentaris:

Francesc ha dit...

Quin dolç més bo!!! No m'estranya que es diga "de la reina de Can Loi". Me l'apunte a la llista de "pendents". Besades i molts d'anys!!!

Chis ha dit...

Gràcies, Francesc!! En vida teva!
El dolç és realment bo!

ORETO ha dit...

Xiiiiiissssss!!!! Francesc me l'acaba de fer per als meus 35!!!! Iuuuupiiiiiiiii

Chis ha dit...

El que jo deia, és un pastís per a reines, la reina del seu cor! Molts d'anys, preciosa!

Glòria ha dit...

Per molts anys!. I molt bona elecció aquest pastís de poma, queda molt bonic i vosaltres doneu fe que queda ben bo.

És curiós que en l'època de la tecnologia, funcionem amb paperets (i dic funcionem, perquè jo també ho faig, encara que el recorregut dels meus és més curt, no arriben mai a una capsa de sabates)

Jordi Riera ha dit...

Molts d'anys i bons Chis! Que bé, trob que no hi ha manera millor d'encetar un una nova xifra que fer-ho encentant un bon pastís!

Es meus paperets acaben penjats amb una agulla de capet a un suro a sa paret.

Salut!