dissabte, 10 d’abril del 2010

Recordant els dinars ràpids de ma mare

Quan era petita, aprofitàvem algun dissabte per anar a Ciutat a fer comandes i de tornada, passàvem pel supermercat a fer la compra "grossa". Entre una cosa i l'altra, sense adonar-nos-en, se feia ben tard, ja quasi hora de berenar l'horabaixa quan arribàvem a casa i era necessari fer un dinar ràpid per seguir la jornada.
En aquests casos, el plat preferit de ma mare eren els ous amb sobrassada, algunes vegades en forma de truita, d'altres d'ous frits, però amb la vermellor deliciosa de la sobrassada.
Jo, quan era petita, mai vaig ser amiga dels ous, algun tros de truita de patata, i ou frit amb arròs blanc sempre que fos ben trossejat que quasi no se trobàs.
D'un temps ençà he aconseguit trobar el gust pels ous, sempre que siguin de qualitat, d'aquells que la veïnada, que té gallines que mengen gra, te dóna d'amagat... ja sabeu de quins ous vos parl.

Ous amb sobrassada versionats.
Ingredients:
1 ou per cap, dels bons!
1 trosset de sobrassada
ceba tendra tallada molt petita
oli verge
sal
julivert
1 llesca de pa (en el meu cas era pa de civada)

Per començar posau una olla plena d'aigua al foc.
Per mantenir la forma de l'ou usarem paper film. El que farem serà tallar un tros gros de paper fil i amb ell folrarem l'interior d'un bol deixant les puntes cap a fora. Deixarem caure un fil d'oli vorejant el bol i deixarem que rellisqui per sobre del film. A continuació hi posarem l'ou, sense closca, uns quadrets de sobrassada (jo l'he desgreixada uns segons dins el microones, sobre un paper absorbent, però no cal), i un poc de ceba picada, que ens donarà una mica de cruixent.
Agafarem les puntes del film i, anant alerta, el tancarem com si féssim un bolic i ho fermarem amb un filet.
En aquest moment l'aigua de l'olla ja deu estar apunt de bullir. Hi posarem el bolic i l'hi deixarem coure uns 3-4 minuts.
El temps que cou l'ou, prepararem unes fulles de julivert picades i torrarem lleugerament el pa que regarem amb un fil d'oli.
Passat el temps de cocció, traurem el bolic i el posarem amb aigua freda per trencar la cocció. Desfarem el bolic i, amb molt de compte, el col·locarem a damunt el pa i escamparem el julivert per damunt.

Trencau l'ou amb la forqueta cercant el vermell i deixau que amari el pa.

Només vos deman una cosa: comprau pa bo si no el feis vosaltres, i per menjar així, aconseguiu ous bons; de la sobrassada, vull suposar que ja la menjau bona.

17 comentaris:

Unknown ha dit...

Madre del amor hermoso, pero que pinta, y que buena idea!!!

Gracias por compartir la receta :)

Gemma ha dit...

A casa fem una recepta semblant, però posem trossets de pernil enlloc de sobrassada. Queda boníssim i molt divertit de menjar, oi?

La cuina vermella ha dit...

M'apunte a fer comandes a ciutat, a fer la compra grossa i a dinar aquesta suculència a l'horabaixa!!
Chis, nina bonica, ets impressionant, aquesta recepta és per perdre els sentits!!!

Chis ha dit...

Cafeymas, va ser divertit de fer i de menjar.

Gemma, jo n'he menjats d'aquest format però amb molts d'altres ingredients.

Vermells! només és un ou amb sobrassada...

Francesc ha dit...

El meu sogre té gallines que ponen ous casolans, així que potser un dia la faré. Fa una pinta deliciosa!!!! Jo també m'apunte a això d'anar a comprar i menjar després una cosa tan bona com aquesta... besades

Unknown ha dit...

Me he animado a probar la receta... y ha quedado riquisimo! ñummmmm, el sabor de la sobrasada, la cebolla, el huevo y el perejil, todo junto, buenisimo; a mi chica también le ha gustado como me ha quedado, seguro que lo repetiremos :-)

Gracias!

Chis ha dit...

Francesc, amic meu, no hi ha res com tenir bons ous!

Cafeymas.net, els ous valencians, si son eco i comprats a l'Olivar, són bons!!! hehehe (ara ja sé per què els has fet servir)

Dani ha dit...

Que pinta!!! :D

Chis ha dit...

Gracias Dani, viniendo de ti, me sonrojo como la sobrasada!

Unknown ha dit...

Hola Chis, he vist el teu blog a ca l'Olleta i no he pogut resistir la tentació. Jo també anava al mercat, en el meu cas al mercat central de València, amb ma mare, i de vegades amb la iaia, a comprar el recapte per a fer xoriços a casa, però no recorde què menjàvem. Quina memòria més prodigiosa que tens, Chis, em fas enveja.
He menjat aquesta truita a Tàrbena, un poblet de la Marina, al País Valencià, repoblada per mallorquins, on em vaig adonar de l'excel·ència de la 'mallorquina'. Com vosaltres, els de Tàrbena tenen el bon gust d'anomenar la sobradada 'tabernera' Ja veus quines coincidències.
Perla

Anònim ha dit...

buenísima idea, sencilla y se ve muy rica!
felicitaciones por el blog, nos ha gustado tanto que lo hemos incluido en nuestro blogroll.

Alfredo
www.cookedinbarcelona.com

Chis ha dit...

Perla,
benvinguda a Can Loi!
Però de sobrassada... com la de Mallorca... no n'hi ha! hehehe
una abraçada!

Chis ha dit...

Alfredo,
Encantada de formar part del vostre blogroll! Moltes gràcies i benvinguts a Can Loi, el meu petit gran món.

Unknown ha dit...

Hola Chis, gràcies pel teu comentari, però recorda que els de Tàrbena davallen de vers mallorquins, així que els posem tots al mateix sac. De totes formes, la truita ix boníssima. Recorde que també es guisaven calamars amb mallorquina. Coneixes la recepta?
Perla

Chis ha dit...

Perla,
ja tenc la teoria que la sobrassada és "l'avecrem" mallorquí. Serveix per posar a qualsevol guisat, o farcit, per donar gust, color, aroma. També serveix per donar contrast als dolços com la coca, els cremadillos o l'ensaïmada.
I escampada damunt una llesca de pa amb una mica de mel... extraordinària!
La de Tàrbena me va desconcertar molt quan la vaig tastar perquè no té res a veure amb la mallorquina, bàsicament perquè hi posen més espècies i per la textura que rapava molt.
I ara que ho record, en un número de la revista Cuina (descobrir) hi havia un anunci d'una botiga (hongaresa crec) que tenia un embotit que era talment la sobrassada.
Pel que fa als calamars, un bon sofregit amb ceba i tomàtiga, un poc de moraduix i vi blanc per fer la salsa; el farcit jo el faria de carn, pinyons, panses, les puntes del calamar i trossets de sobrassada.
Si mires les meves receptes, veuràs com moltes duen sobrassada a dins.

Unknown ha dit...

Resulta lògic que hi haja una sobrasada una mica diferent. N'hi ha una altra, anomenada Marina, perquè es fa a la comarca valenciana de la Marina, Benissa, Teulada, Xaló... que és d'untar, on la carn és gairebé un paté. Potser per això els tarbeners es diferencien. Tenen un sentit molt acusat de mallorquinitat.
Les teues receptes, la les he llegides, bevolguda Chis, sé que per als mallorquins, la sobrasada és com el julivert, que es posa per tot arreu. La llesca de pa calent amb sobrasada, la veritat és que resulta d'un sabor extraordinari, simple, senzill, saborós, únic. Sempre i quan s'unte bé d'oli d¡olives, cosa que no t'he de descobrir ara. La mel i proporciona el sabor insòlit, gairebé medieval. Alguns menorquins que conec, hi posen una mica de pebre i nou moscada sobre la sobrasada i després hi afegeixen la mel.
M'encanten els teus plats Chis, i les Illes, no cal dir.
Perla

Anònim ha dit...

M'agrada passar pel teu blog de tant en tant... m'encanta questa recepta! Me la quedo! Bessos! Vane.