divendres, 26 de març del 2010

Dinar al Parador Nacional de Santiago.

Ja fa un mes que hi dinava i encara no havia tengut temps d'escriure sobre aquest festival de menjues del que vàrem poder gaudir a Santiago.
El dia que anàrem a Santiago, ens vàrem ajuntar una guarda de gourmets, bonvivants, i la que escriu, foodie diagnosticada. L'objectiu no era cap altra que anar a dinar al Parador Nacional que està a la plaça de l'Obradoiro de Santiago.
Plovia a poalades i de l'estació agafàrem un taxi fins a la porta del Parador. Entràrem i férem la reserva per dinar. Cafetet a la cafeteria per entrar en calor i cap a fer una volta a veure a Sant Jaume i fer uns vinets i unes mossegadetes per Fontseca, visitar el mercat i començar a rompre paraigües i comprar-ne de nous.
A les dues, i amb les indulgències aconseguides, els primers vins dins la panxa i un paraigües nou, entràvem al restaurant "Dos Reis". Ens havien reservat la millor taula del restaurat i esperant els altres ens anaven servint una copa de cava.
Al restaurant Dos Reis s'hi pot menjar a la carta, menú degustació o es pot crear un menú personalitzat elegint un primer, un segon i unes postres de la carta que venen marcades amb una icona. A banda, tenen carta per a diabètics, carta per a celíacs, i carta per a vegetarians. La carta canvia setmanalment i disposen d'exemplars en castellà, gallec, anglès, alemany i braile.

Quan hi vàrem ser tots va començar el festival.

Per començar ens serviren els pans: pa gallec, coca de ceba i coca de tomàtiga amb herbes. També hi havia panets integrals però el cambrer no ens en va posar diguent "de este pueden comer en cualquier lado".
L'aperitiu eren uns talls de 3 formatges amb confitures de tomàtiga, figa i albergínia amb un poc de crema de mòdena.
El vi va ser aquest. Del millor negre que vàrem beure durant el viatge.
El menú degustació començava amb el que anomenaven "marisc del dia" que en aquest cas varen ser aquests dos escamarlans fresquíssims (i la brullola d'aigua amb llimona)
Dins els primers plats se va triar aquesta vieira gratinada.
Un altre primer plat: huevos rotos amb foie i espinacs dins canastra de bric. Un plat més que abundant i saborós.
La crema de carabassa i patata amb blat de moro i crostons amb oli d'herbes. La crema, sense cap tipus de formatge ni de crema, la servien a la taula davant el client. Dins el plat, quan arribava hi trobaves els crostons amarats d'oli d'herbes, de tons verdosos, el blat de moro groc i una pinzellada d'oli amb pebre bord, vermell. Després el cambrer hi afegia la crema amb una gerra de plata.
El menú degustació continuava amb unes sardines marinades que, d'entrada, no feien massa mengera però que varen fascinar per la seva textura i gust.
Un altre plat del menú degustació: risotto d'algues amb tall de tonyina a la planxa. Espectacular!
Un segon plat: crema de grelos amb medallons de rap, patata confitada i puré de pèsols amb oli de pebre bord. Colors i aromes preciosos.
El que no pot faltar en una carta: rellom de vedella a la planxa, en aquest cas amb una salsa de bolets (?) i acompanyat de verdures (en un punt de cocció perfecte) i unes croquetes d'espinacs una mica pansides.
La terrina de porcelleta confitada amb el seu cruixent i patata, no era gens resseca (error molt comú en aquest tipus de plat) La patata era senzilla però molt ben feta, amb molts d'aromes.
Rellom de porc a l'aroma de vainilla amb castanyes i papaia: De-li-ci-o-sa! amb això ho dic tot. La carn al punt perfecte amb aromes infiltrats de vainilla (la carn estava infiltrada amb l'aroma de vainilla natural), les castanyes se fonien, i la papaia collava perfectament amb la carn.
Un altre plat del menú degustació: vedella al vi. Pot ser el plat més decebedor, no passava de ser un estofat de vedella al vi, vulgar, sense cap gràcia especial i fins i tot diria que una mica ressec. L'arròs que l'acompanyava era massa cru.
Les postres: filloas amb puré de poma al forn amb crema cremada. Molt bones, acabades de fer i la crema era molt bona.
Les postres del menú degustació: "Cuajada de huevo con caramelo de vainilla" és a dir, el flam de tota la vida, això sí, molt bo per ser simplement un flam.
Taula de formatges del país amb fruits secs i codonyat: correcte, sense més història.
Cafè de pote amb orujo és a dir, cafè de calcetí amb un aiguardent.
Sorbet de mandarina: de sorbet n'hi havia ben poc dins un tassonet fet de xocolata, acompanyat d'un tall de pastís de xocolata amb taronja i tapat de natilla(No sé per què a això li deien sorbet de mandarina ja que el sorbet era més bé l'acompanyament del pastís)
El clàssic: tarta de Santiago, en aquest cas acompanyada d'un increïble gelat de Pedro Ximenez. La tarta bona, el gelat deliciós.
Per acabar, festival d'orujos: d'herbes, blanc i torrat. A mi m'agradaren tots tres però si hagués de triar, triaria el torrat o el blanc. D'herbes m'agraden més les mallorquines.

Amb els cafès, eren de Nespresso, ens serviren uns xips de xocolata de cobertura amb aromes de taronja, menta de fraula, un tant vulgars després de tot aquell dinarasso.
El preu, molt correcte. No miràrem prim amb les botelles de vi, ni amb les aigües, ni amb els orujos, ni amb els cafès, menjàrem bé i els plats eren ben abundants sense arribar a la grolleria, però en alguns casos hi feien aprop.
El cambrer que ens va acomiadar se va entretenir una bona estona a explicar-me com funcionaven amb el tema d'organització de cartes, quanta gent tenien de personal, i me va mostrar les cartes que s'havien fet durant el mes i les previstes pel mes que ve, i fins i tot me'n va regalar un parell per a la meva col·lecció. També ens va cridar els taxis que ens tornaren a l'estació i quan sortia me va dir: "usted tiene un blog o és crítica, he visto que tomaba fotos y apuntes. Espero que hable bien de nosotros. Hasta pronto"
Ah... a mi també me va cansar un poc veure tant de romaní als plats... podrien haver comprat un manat d'una altra cosa...

1 comentari:

Francesc ha dit...

Quin tiberi, Mare de Déu Senyor i el Sant Cristo Gros de la Setmana Santa!!!! Això és una sort!!!! Besades... ;D