Matances i frit de matances.

Texto en castellano.

Com cada any, quan arriba la diada dels innocents també arriben les matances.
Com que altres vegades ja he escrit sobre aquest tema i he donat proporcions per fer sobrassada, avui vos parlaré del frit de matances: un dels meus 10 plats preferits.
Així i tot, de les matances vos diré que enguany vàrem tenir una matancera nova amb qui vàrem provar de fer salsitxó. Na Maria, argentina companya de feina de ma mare, va ser una gran matancera, no pareixia que fos el primer pic que hi anava.
Del salsitxó només vos en puc mostrar la foto de quan l'acabàrem de fer. En començar-ne un, ja vos diré que tal han sortit.

Tornant al tema del frit de matances, vos diré que abans, quan jo era petita, el frit el menjavem per dinar, però ara que no hi som tots fins el vespre, el feim per sopar, perquè a tots ens agrada molt i així en podem fruir quan està acabat de fer.
És un plat que no té massa secret i els ingredients són senzills, però n'he menjat de ben dolents...

Ingredients del frit de matances:

Patates per fregir
carn magra de porc
xulla de porc
pebres vermells
ceba
fetge de porc
alls
sal
pebre bo
oli d'oliva

Per començar, pelarem les patates i les posarem dins aigua perquè perdin part del midó. Jo les pal totes i després les tall i les torn deixar amb aigua. A la vegada, posau una paella gran o un calderonet, amb molt d'oli, damunt el fogó perquè se vagi encalentint. Quan l'oli sigui calent, posa-hi les patates, una grapada d'all i sal. Procurau que les patates no quedin acaramullades dins la paella perquè no fregiran bé; val més fer-ne un parell de paellades. Han de quedar cuites, sense que siguin excessivament daurades. Posau-les dins una greixonera i reservau aprop dels fogons.

Quan van fregint les patates, anam tallant la carn magra a trossets ni massa grans ni massa petits, una mica més llargs que amples. La carn la posarem a fregir quan les patates s'hagin acabat de fer. Dins la mateixa paella salarem la carn i li posarem el pebre bo. I mentrestant anirem tallan la xulla. Primer farem tallades llargues i en traurem la corna i la tirarem (o la donarem al moix) i tallarem la xulla a trossos que tenguin carn i greix. La posarem a fregir just després de la carn i també la salarem i empebrarem. Ha de fregir fins que sigui ben dauradeta, cruixent. En aquest moment l'oli estarà ple de les glasses que han anat deixant les carns.
El pas següent es fer trossos i fregir els pebres vermells.

Quan els pebres siguin cuits, els reservarem amb la resta i... observau l'oli! Aquell oli d'oliva inicial, net , ara és una piscina de gustos, aromes, glasses i coses bones que recollirem fergint-hi la ceba tallada en juliana. Heu de tenir en compte que la ceba queda no-res i que és del milloret del plat, així que no mireu prim a l'hora de tallar-ne. ç
Quan la ceba sigui cuita, fregiu el fetge. No ha de quedar massa fet perquè no sigui massa fort.

Per acabar, posau la greixonera damunt el foc i mesclau tots els ingredients anant alerta de que no s'esclafi massa.

El frit s'ha de menjar amb pa, si pot ser moreno i gros, millor, amb molta molla per fer mulletes amb el que quedi dins el plat. I s'ha de beure vi negre.

I per acabar, una foto de l'estesa de sobrassades, preparades per anar a la perxa i secar fins en estar apunt.

150 kilos... a repartir entre un parell de la família!!