dimecres, 14 d’octubre del 2009

Operació Botelles d'herbes

Si sou amics d'aprop ja sabreu que d'aquí a un parell de dies (un parell mallorquí que sempre és més de dos perquè aquí no anam amb minxes...) me'n vaig a Berlín de mini-gira amb la coral. I si no ho sabíeu ja ho sabeu.
A la coral, que no donaré més detalls però diré que és un Orfeó i és de la UIB (ara dita uibé quan sempre li havíem dit uip), som una guarda de gent que , de cantar ho podem fer més o menys bé, però de fer trull i pardalades som uns "fenómenos". Això sí, en els concerts procuram fer-ho el més bé possible i per aquest motiu és molt necessari sortir relaxats i amb el coll calent a l'escenari. Per això, i sempre pensant en el bé comú, tenim el costum (2 o 3... no massa més) d'anar al cafè més pròxim i fer una copeta d'herbes dolces, per encalentir i endolcir la gola...ja m'enteneu...
La cosa està que en anar a fora de Mallorca mos foten perquè no tenen aquest remei miraculós. Per aquest fet, juntament amb el complot que mos fa AENA, mos veim obligats a facturar equipatges "per transport de líquids" amb el perill de que ens perdin la preuada maleta (que no seria el primer pic).
Per un altre cantó, tot i dur motxilla o bossa grossa, no sempre pots passejar pel món una botella de litre (o de 750 cc) amb el perill de que se trenqui o fins i tot de que te la robin (Déu mos en guard!!), però a Can Loi hem trobat la solució al problema: actimel de can Carrefú!!!
Les botelletes d'actimel de can Carrefú tenen l'invent més gran de la història de les botelletes: tap de rosca! Això vol dir que un cop begudes, escurades i eixugades són el recipient ideal per a passejar "beuratges miraculosos i revitalitzants" (tal i com ho seria un actimel, però a la mallorquina). I el més important... s'hi t'apleguen fent un glopet d'amagat sempre pots dir: "estic prenent vitamines i aminoasidos i biodaixons per tenir forces pel concert" i tots contents... què no és guapo això?
Avui vespre els meus convidats col·laboraran en aquesta gran obra beguent un "actimeldecancarrefú" per hom.
A més a més, el meu càrrec imposat de cap de departament de festes, saraus, celebracions, novatades i soparillos amb ball, m'obliga a dedicar-me al tràfic legal il·legalitzat d'aquestes substàncies. Que quedi clar que ho faig per vosaltres, companys! (sobretot pen Company)

2 comentaris:

Francesc ha dit...

Quin post més divertit!!! Les herbes mallorquines haurien de ser declarades "guariment universal obligatori". No sabia que també contribuïen a millorar les excel·lents condicions vocals dels cantants de la Coral de la UIB ("uip" per als amics, "uibé" per a la resta). Això del "caguefuig" és tota una troballa per tal de poder "traficar" amb le herbes dolces. Besades

Leo ha dit...

Això és l'invent de tots els invents! Mai se m'hagués ocorregut.
Bon viatge Xescaa, i per cert, jo també sóc de les que a la UIB li diu "Uip", això de Uibé no me sona massa bé...

Besadones!