divendres, 12 de juny del 2009

La primera collita de mongetes planes.

Amb la caloreta arriben les primeres collites. Després dels pèsols de garrova, han arribat les primeres mongetes planes, les que a mi m'agraden. A ca mon pares els agraden més les rodones i a jo, no me demaneu per què, només pas gust de menjar-ne de planes. Així que fa un parell d'anys vaig convèncer a mon pare de fer-ne planter i sembrar-ne a l'hortet.
Avui dematí la collita ha estat de 3 kg. A Can Loi n'hi ha quedat 1 i n'he emprades ja per dinar.

Mongetes planes saltejades a l'estil de Can Loi amb mulletes de pa.

Ingredients:
mongetes planes ben tendres.
ceba tallada petita
xulla mig salada a trossets (m'ha fet gola a la botiga, no n'havia vist mai abans i n'he comprat un tros per provar què tal era. )
un tassó de tomàtiga ratllada (jo l'hi he posada de les empotades casolanes que tenc)
un tros de sobrassada a trossets
un raig de conyac
una fulla de llorer
sal
oli d'oliva
pa mig blanc del dia.

Per una banda he tallat les mongetes a trossets en diagonal (no me demaneu per què) i les he posades a bullir dins aigua amb una mica de sal. Quan han estat cuites al dente, les he colades i les he refredades.
Dins una altra olla he posat oli i he sofregit la ceba, a continuació hi he posat la xulla, que era molt fresca. Quan la xulla ha començat a enrossir, hi he tirat el conyac, ho he flamejat i hi he posat la tomàtiga. S'ha sofregit tot una mica i hi he posat la sobrassada. Quan han reduït els líquids i he afegit les mongetes i ho he remenat fins que ha agafat la temperatura.
Com que el suquet que ha fet era tan bo i tenia pa blan, he decidit que hi posaria unes barquetes de pa que xupassin el suquet i poder fer mulladetes dins el brouet i que, a la vegada, servien per empènyer els trossets a damunt la forqueta.


Com que és un plat consistent, m'ho he menjat de plat únic, però pot servir de guarnició per una carn, o per menjar amb arròs blanc, de primer plat totsolet, amb unes pilotetes... com vos faci més mengera.

5 comentaris:

Glòria ha dit...

És una sort poder tenir l'hortet prop de casa, eh?. Tal com has fet les mongetes, fan força mengera i m'agrada el toc característic de ses illes de la sobrassada. La xulla és cansalada...o no?.

Fins aviat

Chis ha dit...

Gloria dels cafès nocturns,
prop de casa és lluny, el tenc a casa mateix, sense voler, el veig ara. La sobrassada, a la cuina mallorquina, és l'element que dóna gust i color. És la pastilleta d'avecrem d'un temps, l'alegria de la tristor del pobre. I sí, la xulla és cansalada.

La cuina vermella ha dit...

ai, estimada, quina alegria menjar l'aliment que tu mateixa has plantant, regat, i vigilat!!
Enhorabona bonica.

xisco ha dit...

jo vaig tenir durant dos dies, ganes de menjar mongetes saltejades, i en vaig dinar i sopar durant dos dies, i quan vaig començar a cagar foooooooooooooosc fosc fosc, vaig deixar de menjar-ne. Lo mateix me va passar amb s'arròs negre, mira que m'agrada, però després ho veig tot tan negre....

Chis ha dit...

Que putes menjares Xisquet, mongetes o carbó?