dimecres, 27 de maig del 2009

No és funcionari.

Ja sabeu que m'agrada inventar-me la vida de la gent que me vaig trobant pel carrer, l'estació, els semàfors...
Dels dos joves del tren, en parlar com dels "funcionaris". Tot i ser molt diferents fan cara de funcionaris, un més que l'altre.
Avui, del que ho sembla menys, he sabut més coses. Jo deia que era funcionari d'un departament d'informàtica. Només m'he equivocat amb això de funcionari. Després de dos mesos sense veure'l avui ha tornat amb el tren. Hem parlat per segona vegada, aquesta vegada sota el sol i no sota la pluja. És agut... S'ha recordat de tot allò que parlàrem l'altre vegada, compartint el paraigua: el viatge, les vacances, el mal temps, les esperes a l'estació... També m'ha donat dades: ara ja sé on fa feina, de què fa, qui és aquella dona que saluda... és agut...
Ara m'he d'inventar la vida del jove que sempre va tan tapat... fa cara d'argentí.

5 comentaris:

josep ha dit...

his,
Jo també a vegades em munto històries amb la gent que diariament em trobo de camí a la feina. La imaginació al poder!!

xisco ha dit...

jajaja

Anònim ha dit...

a tu t'agrada aquest bergant!

Leo ha dit...

És genial poder imaginar-se coses de la gent que veus habitualment. De camí a l'institut, i a la tornada a casa després, gairebé sempre veig a un home, i no sé perquè em sembla que és professor de música! Potser un dia li digui hola, i qui sap si podré arribar a saber-ho.
Que gran la imaginació!
pd: estic d'acord amb l'anònim, jajajaja!

La cuina vermella ha dit...

jo també penso histories de la gent que em vaig trobant pel carrer i pels llocs, a vegades l'encerto però moltes vegades no! m'encanten les teves històries bonica!!