dijous, 28 de maig de 2009

Postres de músics

Entre els nous seguidors de Can Loi (cosa que m'honora molt) hi ha en Josep d'un dels blogs que seguesc des de fa temps, el Cafè de nit, on hi trobam el maridatge meravellós de la cuina amb la música. Us el recoman amb força.
D'aquest mateix maridatge en surt el post d'avui. Però els orígens són diferents.
Fa anys, 10 o més, en els meus principis a la xarxa de xarxes, vaig conèixer un violinista de la Simfònica. La primera vegada que ens vam veure i ens vam saludar, crec recordar que va ser sobre l'escenari de l'Auditorium de Palma, l'obra no la podria dir.
Hem anat parlant durant anys de coses de la vida, de l'orquestra, dels concerts que hem fet, de lectures, i clar, de menjars i de beures i d'altres pecats de la vida. I també sé que ell és seguidor de Can Loi, perquè qualque vegada m'hi ha deixat algun comentari.
Per coses de la vida, algunes vegades és necessari fer una repassada a la biblioteca familiar i hi va trobar un exemplar curiós i me l'ha ofert per fer-li una ullada. Ja me direu si vos pareix interessant o no, tot mirant només la primera pàgina.

A mi me va semblar una d'aquestes petites joies que van caient a les mans de les persones i que no tothom sap ben bé que fer-ne. Evidentment la curiositat per saber què hi ha dedins és important.

D'aquest exemplar l'única cosa que en pot sortir, arribant d'on arriba i com arriba, és una triadella de postres de músics.

4 comentaris:

Sara Maria ha dit...

M'encanta aquesta joia!! Jo sóc de les que va comprar llibres de cuina de vell, per fires, anticuaris... Bé, sempre dins el pressupost petit que tinc!!

josep ha dit...

Chis,
És tot un honor visitar Can Loi i les seves interessants propostes, la darrera aquesta autèntica joia de 150 anys. A veure si podem gaudir d'alguna de les molt sucoses receptes que amb tota seguretat ha de tenir amagada entre les seves groguenques fulles. Una abraçada

La cuina vermella ha dit...

Estimada, tinc l'honor de dir-te que en el passat dinar amb la Glòria i en Josep els hi vaig parlar de tu i el teu blog, i em penso que vaig engendrar la llavor d'aquesta amistat que ja ha nascut entre vosaltres, per tant, n'estic mooooolt contenta!!!!
Us estim molt a tots. Muac.

Chis ha dit...

Txell, reina meva estimada! Tu tan oportuna com sempre jejeje una abraçada!