dimarts, 21 d’octubre del 2008

Ja tornen ser les verges.

El carrer de Sant Miquel fa una pudorada d'oli frit. Això és senyal de que ja són les verges. Aquella dona fa un mes que fa bunyols i aquesta setmana farà el jornal.
Ahir ja començava a veure joves amb clavells i roses (segons sigui la qualitat de l'amor) embolicades amb cel·lofana.
Me va venir a la memòria quan era petita i les verges eren verges. Venien els amics i els veïnats a fer-te una serenata i l'endemà venien a menjar bunyols. Dins el grups que passaven per la finsetra del meu dormitori sempre hi va haver algun que m'agradava. El primer noviet que me va cantar serenates va ser en José Miguel que venia amb en Tomeu (que deia el poema recordant que demà passarien a menjar bunyols) i en Joan, i en Toni... una flauta, un pandero, una guitarra d'algun germà major rascada sense fer cap acord en concret... Després ja la cosa va passar cap als de "sa ràdio": en Tolo, en Joan Pelut (que ara és pelat), en Covero(que també es pelat) i en Joan Sant (que m'agradava molt i mai li vaig dir-exclusiva-)...
I amb els anys la cosa va anar refredant i ja no hi havia serenates com aquelles, ni al·lots empegueits perquè entraven per primera vegada a la casa de la seva enamorada. I se posaren de moda els clavells comprats (abans, si te deixaven una flor -en casos d'amor profund- era una flor robada d'algun jardí proper) i anar a menjar els bunyols la revetla.
Ara ja ni me fan serenates, ni venen a menjar bunyols, ni me regalen flors, i els joves ja no se posen vermells quan entren dins ca meva.
Això de fer-se vell i que passin les tradicions és una cosa molt trista. A més, ara les verges ja no són verges i ja res té sentit.

6 comentaris:

kelete ha dit...

no siguis dolenta....
encara hi ha verges.... son una mica mes jovenetes, escolten bacallao i prenen cosetes de diseny...
tenen percings i tatoos...
pero en el fons, encara son tan tontetes com ho eren abans, la diferencia es q tenen mes marketing...

i qui sap si es q abans tu i jo erem masa naive per veure q les verges no eren tan verges... ni l'amor tan gauapu....

ya dicen que:
cualquier tiempo pasado fue mejor
:)

xisco ha dit...

mossssitaaaaaaaaaa damee un clavellllllllll dame un clavel de tu bocaaaaaaaaaaa para eso no hay que tenerrrrrrrrrrrr muchaaaaaaaaaaaaaaa vergüensaaaaaaaaaaa ni pocaaaaaaaaaaaa yo te dare un cascabellllllllll te lo prometoooooo mossitaaaaaaaaaaaaaa si tu me das esa mielllllllllll para mocar mi bunyuelitooooooooooooooo bunyuelitooooooooooooo bunyuelitoooooooooooooo bunyuelito de mi corasonnnnnnnnnn...

y si a tu ventana llega carinyo mio un diplodocusssssssssssssssssss no se lo des a nadieeeeeeeee cielito lindo que quedan pocussssssssssssssssssss
aiiiiiiiiiiiiii aiiiiiiiiiiiiii ai aiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii
cantaaaaaaaaaaaaaaaa i no lloressssssssssssss porque cantando se ganan sielito mio tus bunyuelitossssssssssssss

Francesc ha dit...

Després de recuperar-me de l'atac de riure per haver llegit el comentari de Xisco (ets un crac, xicot!), comentar-te algunes coses: no coneixia res d'eixa festa de les verges que expliques. Em sembla una tradició molt bonica. Això dels bunyols i les flors i tot plegat queda com molt "campestre", no? A Ciutat també s'hi feia? Quant a això de si queden o no queden verges, no ho sé. Segons dades del "ministeri" els joves solen estrenar-se en aquests afers cap als 14 anys o manco. Salutacions

neula ha dit...

Xisca! noooooooo!
la tradició de Santa Úrsula es per els preadol·lescents i per els que seguim essent preadol·lescents.
A un racó molt amagat de la teva ànima no vols seguir essent una preadol·lescent?
Jo avui he anar a sopar amb una parella d'amigues meves que ja han passat la trentena i els he duit un clavell ben vermell per hom.
i elles m'han obsequiat amb un bon plat de bunyols regats amb mel de maig.
I que cada any pugui seguir celebrant Santa Úrsula com fins ara (a Llevant deim Santa Úrsula. i no ses verges)
L'any que vé me faig el proposit de regalar-te un clavell. virtual o de veres. Ja ho veurem.
una besada wapa.

Sara ha dit...

M'agrada aquesta tradició!!!

Per cert, em sembla que hauràs d'anar preparant bunyols, que per aquí dalt t'acaben de cantar una bona serenata!

Petons!

xisco ha dit...

sara.. ameam si a tu te creu... que jo encara no n'he vist cap de bunyol seu... i amb s'excusa que sa recepta és seva... no me'n fa..
una altre cosa... nofre, que no és a jo que m'hauries de regalar es clavell? mem si encara mos barallarem!