dilluns, 20 d’octubre de 2008

La llet me caduca


les patates me treuen, les cebes me grellen, i les galletes tornen ràncies.
Me fa ràbia tudar menjar.
La llet que tenia l'havia comprada l'estiu per fer gelat, però no en vaig fer tant com me pensava.
Avui n'he vist la data de caducitat: 20-0ct-08. Això és avui!
He decidit que havia de fer alguna cosa amb aquesta llet: Quallada.
No té massa secret si la quallada és de sobre, però demà tendré un berenar especial.
La veritat és que des de molt petita m'havia cridat l'atenció això de la "cuajada". Crec que per culpa dels anuncis de "Cuajada Danone" sempre he estat enamorada dels "xicarrones del norte": cuajada con miel i frutos secos, aquells homes amb els colors ben sans, el llenyataire i el jugador de pilota...

Actualització: Ja l'he tastada. Ha quedat una cosa que recorda el flam, per textura, i el formatge tendre, per gust, i unes postres que vaig menjar a Cantabria que curiosament era flam de formatge. La pena és que la cuallada és altament calòrica i no estic per abusos d'aquests.

3 comentaris:

Francesc ha dit...

A mi també em fa molta ràbia llançar a perdre el menjar. Amb això de la quallada es poden fer tot de berenars o dolços ben bons. Que passes un guster amb tot plegat. Besades.

kelete ha dit...

estic totalmente d'acord amb tu... es una penada llenár tant de menjar..
pero es q el q hi som impars ho tenim molt complicat.... si no t'ho menjes tu ningu no vindra i s'ho menjara per tu....

i si compres ses coses per a 'solteros' te surt cariissim....

Sara ha dit...

Buff!

Si t'agrada la quallada, ja et passaré un parell de receptes de pastís de formatge que es fan amb aquests "polvos": queden boníssims i ben senzills de fer!

Petons.