dimarts, 27 de maig de 2008

D'això, entre poc i massa, val més massa

Avui, per una d'aquelles coses que passen a la vida, he pujat al tren de sempre, al vagó de sempre, cercant el calvet de sempre, intercanviant les mirades de sempre... com sempre, vaja.
Tot i que avui ha estat com sempre, dins el vagó hi havia 2 al.lotes que normalment no hi van. Dues al.lotes que no passaven desapercebudes per un motiu: eren esquelets amb pell. Això sí, duien una capa de pintura d'un dit de gruixa, un escot que permetia comptar totes les costelles i uns tacons tan alts i prims com elles. Però així i tot feien oi.
Les he duites a davant tot el temps de camí a la feina, tenien un caminar que feia passar pena, els pals que suportaven el seu "pes" amenaçaven trencadissa, la pell que les cobria era de color malaltís, entre verd i groc, i els cabells eren morts, sense gens de brillantor, ni vida, ni res...
Després, quan he arribat aquí i he fet la volta matinera pels blogs, he trobat que en Kirai tenia un vídeo d'una ex-grassa que venia aquest fet fent esport amb uns canets fastigosos, i ella portava un vestit per semblar un ca d'aquests...
Quin oi senyors!, alguns dies pens que el fet que sigui una dona grassa em limita la meva vida, que em fa ser menys, que som infeliç, però creis-me, cada dia he demostrat que això no és així i m'estim més ser una dona grassa, feliç, amb bon color i uns cabells lluents i un caminar alegre, i un escot que fa més mirera.
Algú me pot fer contrària?

3 comentaris:

kelete ha dit...

jo hi estic totalment d'acrod amb tu!

es una cosa q amb sa maduressa aprenemo, o ho aureime d'aprendre q lo q ens mostren per als medis no es lo mas guapo ni lo mes bo... es nomes lo q uns pensen q es bo... i ames, lo q es mas guapo es eser diferent.

Tu ets guapa, ets inteligent i tens una bellessa va mes enlla de lo q els medis poden mostrar amb les seves limitades posibilitats.

Francesc ha dit...

Hola! Estic totalment d'acord amb tu. Crec que la indústria de la moda està fent molt de mal a les persones poc formades o massa joves per tal de defensar-se dels missatges erronis que els hi envien. Només veuen palitrocs que duen roba i gesticulen i miren de manera totalment artificial. Els casos d'anorèxia, no només en adolescents, van a cada dia que passa en augment.
La majoria de dones models (o que s'hi assemblen), presenten un aspecte poc saludable. Moltes d'elles tenen poques formes de dona. A mi, personalment, m'agraden les dones amb corbes de dona. Com tu ben expliques "amb un escot que fa mirera". No m'agraden gens les silicones que tenen entremig una autopista de quatre carrils (tipus Ana Obregon).
M'agrada saber que hi ha dones com tu que tenen la suficient autoestima per no plegar-se als dictats de la moda i ser, senzillament com la naturalesa les ha fetes: guapes per dins i per fora. La meua dona també opina com jo. Pes? Per què no? Sempre que estiga dins dels límits que imposa la salut. Salutacions des de València

xisco ha dit...

a jo me fan mirera es pitrellams grossos... ara imagina't si ja m'agradassin... aniria groooooooos quan mos vegessim. :P