dijous, 10 de gener del 2008

Entre gràcia i vergonya

Hehehe... Gràcies Pizà, he sortit monísima. I en Gumi també.


En Pizà (el Pizá, para algunos amigos) és un personatge que ronda per la meva vida des de fa... bufff, més de mitja vida. És un bohemi sommiador, un nin gran que encara creu en els reis, i les reines, un poeta modern però de la vella escola, un treballador incansable, un mestre poc comú, un confitet de sucre amb gust de cirera.


Ell diu que som cruel amb ell... però no ho som. En Pizà va ser un noviet meu, de l'institut, anàvem a la mateixa classe, jo era relativament popular i ell era un poquet "macarrilla". La nostra relació no va durar massa. Va ser un noviatge curt i en un temps que no tocava. Després de superar "la ruptura" vàrem veure que teníem molts de projectes i molts per fer-los junts. Record un dia que decidírem d'amagat, veure'ns furtivament en un cafè de Palma. Allà, mirant-nos als ulls, em va dir que algun dia feríem una cosa important, junts.


En Pizà, a banda d'ensenyar en una escola, escriure poemaris, ensenyar català, posar ordre a la seva vida, fer llibres de text per Anaya i altres coses, ara també col·labora amb l'Ultima Hora.


De quan ens vam conèixer, ell i en Gumi, són els dos companys que conserv i avui els tres hem coincidit, d'alguna manera, en una pàgina de diari: En Josep l'ha escrita i en Gumi i jo hi sortim.

2 comentaris:

kelete ha dit...

Quan fas click no funsiona sa fota!!!

Jo, jo vuill sortir al diari tambe :D

besitos
Angel

Miquel Romaguera ha dit...

lo millor esk han publicat això a sa web de s'ajuntament xD

m'ha fet molta gràcia veurer-ho