Un dilluns diferent.

Després d'un pont, els dilluns solen ser durs.
El meu, a la feina ha començat bé: el meu cap m'havia duit uns regals del seu viatge a Filipines. Jo li havia demanat que me dugués espècies típiques d'allà, perquè segons les espècies que s'usen a cada lloc pots fer-te una idea de la cultura i de les olors del país (aquesta és una teoria meva que a mi me funciona).
M'ha duit safrà, anís estrellat, una espècie picant, una colorant, una cosa de banana per donar gust i uns bolets secs. Però amb les espècies també hi havia una altra coseta, un collar llarg de perles de riu grises, blanques i roses. La veritat és que m'ha agradat molt.
La feina ha estat estressant.
A darrera hora i via messenger, m'he topat amb el meu cosí Toniet. En Toniet, ja he parlat d'ell en altres ocasions, ara fa feina al Brunello, un restaurant italià del milloret que pots trobar a Mallorca. Sempre li faig la bona perquè me presenti algun cuiner italià per poder aprendre coses noves o que me faci una mica d'estraperlo de pasta fresca o alguna llesqueta de trufa blanca... Idò en Toniet avui m'ha dit de dinar plegats, he dit que sí tot d'una. Jo he proposat una hamburguesa al Foster's Hollywood, però ell m'ha dit que no, que pagava ell. En aquest cas, no he volgut discutir.
M'ha passat a cercar i m'ha dit d'anar a un restaurant al carrer Arxiduc. Quan hi hem entrat mos hem fet por: pareixia una casa de putes i feia olor de desinfectant... mal rotllo... molt mal rotllo mos ha dat.
Després hem decidit d'anar al Nimo's . Dit i fet.
Hem menjat una amanida de rúccola amb cruixent de sèsam i parmesà amb vinagreta de iogurt i curry. Ha estat bona.
Després hem menjat una paella de pagès (paella de carn amb alguna verdura i ciurons) exquisida.
Si me demanen si m'agrada l'arròs sempre dic que no. No m'agrada l'arròs. La paella del Nimo's m'encanta. La mos hem acabada.
Les postres han estat a mitges: menjar blanc amb gelatina d'herbes dolces amb cruixents d'ametla, i un gató de garrova amb mousse d'avellana i crema de pinya. Molt bones les dues coses.
El vi: un Merlot, de Son Prim.
Ens ha sortit barat perquè no ens han cobrat el vi... així han estat 53 € amb els cafès.
Això sí, tot i tenir la carta en català, els cambrers han estat incapaços de reconèixer els plats que els demanàvem perquè ho fèiem en català. La carta posava Manjar blanc i gató i per no fer una traducció estúpida, li hem assenyalat amb el dit a la carta.
M'emprenya que un restaurant que se pot permetre un home que només talla cuixot, no tengui cambrers que coneguin la carta que serveixen.
Però bé, la paella és boníssima i a mi no m'agrada l'arròs.