Dissabte amb na Laura

Na Laura és una bona amiga, ex-companya de l'OU. És una espècie de germana petita.
Ahir va venir a dinar i a passar el dissabte amb jo. El planning del dia era dinar juntes i després anar a Baleart.
Va arribar sobre la 1, jo ja tenia tot el menú preparat. Fer menjar per na Laura és molt agraït perquè a ella li agrada tot, sempre deixa el plat ben net, li agrada quedar bé a la taula.
El menú el formaven una amanida i un plat de carn.
L'amanida la formava una base de fulles variades (endívia, herba de canonge, ruccola, espinacs tendres, xicòria...) a sobre hi vaig posar poma vermella, pipes i un motle d'arròs salvatge, tomàtiga trempada amb puntes fresques de ceba, formatge i anacards. La vinagreta estava feta amb actimel, oli verge, mel de romaní, salsa tahini i una goteta de tabasco.






La carn era un pollastre farcit de sobrassada i albercoc amb salsa de mostassa i albercocs amb guarnició de puré de patata a les herbes i una mica d'arròs que havia sobrat (per no tirar res).

No és perquè sigui fet meu, però va quedar tot molt bo, i esper que na Laura ho corrobori. En Suso, el seu company, no va poder venir perquè tenia partida de rol, però com que tenc un petit complexe de mamà li vaig preparar un tupper perquè ho tastàs, però amb poca salsa perquè havia sortit tan bona que la mos vàrem menjar quasi tota.
Laura, te record que jurares que el secret de la salsa no seria mai públic.

Després anàrem a Baleart, una fira d'artesania balear.
En teoria no havíem de comprar res, només havíem de mirar, però una cosa du l'altra i vaig fer un parell de compres: una llauna de forn, feta a Porreres, i un recollidor de menjar tallat; dos pots de mel, un de mel de garrover i un de mel de farigola; dos pots de confitura, un de préssec amb vainilla i un altre de taronja; dos paquets de neules crues, per si faig torró i per menjar; un tros de cuixotet de Sóller i un tros de xuia curada per fer unes burballes. També vàrem comprar un alfajor de maizena i com que vàrem caure bé a l'amo de la parada ens en va regalar un altre.
La veritat és que tornàrem berenades i sopades de tot el que vàrem tastar: formatges, confitures, mels, carquinyolis, neules, galletes... hi ha de tot i molt.

La diada va acabar a ca meva amb un cafè amb llet per menjar l'alfajor, que era una mica sec i l'untàrem una mica més amb dulce de leche. Na Laureta se'n va anar ben tard, ja de matinada.
Això s'ha de repetir i han de venir na Marieta Nostra i el Coco Dril, que són persones molt ocupades i no pogueren aquest dia.