Ja vaig fer una entrada fent referència a l'assaig del Messies participatiu que organitza La Caixa. Si aquell dia estava enfadada avui estic emprenyada de veres.
Jo, si hagués estat el director, i conscient de l'excusa que estic malalt, no hauria volgut dirigir el concert. En tenia l'esperança fins que el vaig veure allà... bufff
Ma mare, la meva tia, na Sebas, les dues sor Aines, en Joshito i la seva parella... res, tots quedarem fotuts.
Jo ja sé que La Caixa queda molt bé amb els seus clients, però només amb alguns. Jo no me queix del tracte que me donen amb els meus doblers. Me queix del tracte que me donen com a persona quan he d'anar a perdre el meu temps en un espectacle per quedar bé ells.
Ens fan perdre hores del cap de setmana (8 hores de cap de setmana: dissabte horabaixa i diumenge dematí), no tenen el detall de donar-nos ni un trist caramel per aclarir la veu, si necessites aigua, que és el més normal, l'has de dur de ca teva, i a sobre has de signar que hi has anat.
Te donen un premi: 4 entrades de l'assaig general.
Fins ara, els assajos generals havien estat molt correctes, sobretot l'any passat. Enguany ni hem fet la peça sencera, no hem sentit els solistes, no hem sentit el cor...
Això sí, el cor te una corda de contralts formada per 2 contralts i 4 contratenors. No se veu sempre.
I els de La Caixa, valdria més que cercassin un director que connecti amb els cantaires i tenguessin algun detall més amb nosaltres. No deman un càtering: aigua i caramels.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada