divendres, 14 de desembre de 2007

Tremolors de bon matí

Ja tenc estufa i aigua calenta, no me puc queixar. Però quines gelades més precioses he pogut veure cada dematí, gelades grosses, blanques, fines. El joc amb el temòmetre és constant, ara més, ara menys, ara 0, ni fred ni calor com va dir aquell... m'agraden les matinades de l'hivern.
Sota zero, davall de zero, bajosero o baisero, tothom en parla, i després allò de "és temps del temps" i aquell " ja som a Nadal" o un "fa dos dies feia calor i ara mira..."
Pau, amor, solidaritat, pensar en el desvalguts, totes aquestes comèdies del Nadal, la família, els éssers estimats, la il·lusió... crec que amb la gelada també han quedat gelats. Ara prima l'enveja, el gastòrum, el ser més que l'altre, el deute, i si pots, fotre el pròxim. I a sobre has de veure aquella tropa de parents que no soportes i els has de riure les gràcies quan t'han fotut la tallada de porcella que tu volies en el dinar de Nadal.
Crec que enguany quedaré a Can Loi i si me fa ganes faré algun soparet o dinaret amb la gent que m'estim de veres i a prendre pel sac! Au.
Això sí, m'aixecaré prest per veure la gelada i dir una vegada més "oooh.. que ho és de guapa". Això no m'ho fotrà ningú.