dissabte, 25 d’agost de 2007

Complexes complexos.

Una persona com jo, així com som, tota la que som, és normal que una part de la seva immensitat siguin complexes. De fet, els complexes m'han envoltat, envaït i superat durant molts anys de la meva vida. 29 exactament. Però ha arribat un moment que t'adones que la teva immensitat, així com té una part de complexes, també té una part de complexitat, i arriba un moment que, si un vol, la complexitat passa per damunt dels complexes. Però aquesta metamorfosi exigeix un esforç personal i unes fases anímiques que en elles mateixes són més complexes que la complexitat, però sense complexes. D'això es tracta: menys complexes i ser complexe. Però... ser complexe fa por, els fa por, els faig por...

1 comentari:

kelete ha dit...

Q puc dirte.... es mitjor ser-hi complexe q tenir-hi complexes... els complexes nomes farn q els demes t'hi vegin com tu creus q et veuen... si no els tens, el demes no faran tan de cas a tot allo...

Serhi complexe... be, jo no crec tu ho sigues... hi ha de gent mes complexe i enrevessade, t'ho puc asegurar!!

una bessada ben grosa guapa, maj q guapa!!