dimecres, 21 de març de 2007

Tots aquells que heu estat a la meva

nova casa, palau, xabola, castell, xalet, torre, cau o soll (com li volgueu dir) vos haureu fixat en que els meus mobles o són d'herència (vells i destartalats) o són d'Ikea, exceptuant les calaixeres del meu dormitori que són fetes a mida.
Ikea s'ha convertit en espai de peregrinació quasi bé setmanal per anar comprant en petites dosis tot allò que necessit a un preu "assequible": la vaixella, la taula, el moblet de la sala, les cadires, la taula de la cuina, els tassons, els bols, els pedaços, la granereta del wàter... gairebé tot.
En Suso, que és un artista, s'ha presentat voluntari per anar posant pernets i sistemes de seguretat "antivuelco" als mobles i cosetes que vaig comprant, a canvi de menjar.
I cercant el nou moble que en Suso convertirà en utilitzable, vaig topar amb un blog més que excel·lent "El Estilo Ikea" on hi trobam les experiències de LlaveAllen (clau coneguda de tots els ikeeros), un venedor d'Ikea, que conta fins a quin punt pot ser estúpida la gent que compra mobles a la botiga on treballa.
Certament, les anecdotes que comparteix l'han d'omplir d'ira retinguda i, sincerament, me pareix extrany que encara no hagi mort ningú perquè jo n'he tengut ganes moltes vegades en situacions més "normals". Això de fer feina de cara al públic aporta aquestes pujades d'instint assassí que moltes vegades sembla que no puguis controlar. Pot ser jo també hauria de fer un blog que se digues "Consulta del Dr X, digui" i veurieu quina quantitat d'animalades i situacions almodovarianes te trobes cada dia.
I és que ell recorda un concepte bàsic a l'hora de fer la compra a Ikea:" !AUTO significa TU, no YO!"

1 comentari:

Suso ha dit...

No es per res Xis, però a sonat a que som un mort de gana... però tu continua comprant mobles, jeje.