dimecres, 21 de març del 2007

Hauré de tornar a comprar roba



a la botiga rància del carrer de Sant Miquel. Aquesta botiga polsosa és un petit paradís dels teixits passats de moda, dels estampats que tard o d'hora tornaran a ser moda, de les qualitats "anailonades".

Avui, l'apreciat Kirai ha tornat penjar una petita meravella de la cultura japonsa que m'interessa especialment.

Des de sempre m'han cridat l'atenció els mocadors de bolic, aquells de quadrets que els pagesos duen a la cintura i al cap i que la padrina feia servir per estotjar coses delicades quan les guardava dins els calaixos que tacaven, furoshiki se diu en japonès. Aquells pedaços que, a la sèrie Ranma 1/2, Sushi, el Petit Xef(aquells combats de cuina, aquelles lluites de creativitat gastronòmica mmmm), i totes les altres sèries d'anime que he seguit i seguesc, apareixen per transportar objectes. En el fons és el mateix concepte tot i que avui en dia ja hem perdut el costum d'usar-los tot i ser altament ecològic, sostenible i bio (o quina sigui la paraula que avui estigui de moda). El plàstic, una vegada més, ha desplaçat aquests bolics per transportar els objectes o els pedaços per embolicar regals.

En Kirai també ha penjat un esquema de 14 formes diferents de fer el bolic depenent de la forma de l'objecte que ha de contenir i curiosament, la majoria, per no dir tots, els he vist en alguna de les sèries d'anime o en alguna pel·lícula japonesa.

Evidentment he pensat d'armar un mocador de bolic i començar a usar-lo d'aquesta manera i així els meus alumnes tendran un altre motiu per dir-me que som freak.