Jo hi era i vaig gaudir una vegada més de la màgia de la veu den Joseph a la Royal Opera House de Londres, dimarts passat. Ell estava molt nerviós, m'ho va dir un parell d'hores abans de començar, si li mirau la boca, no deixa d'empassar-se saliva i la darrera nota, la va entrar un poc abans. Ja ho dic, estava molt nerviós, era un dia molt important dins la seva carrera.
Va començar bé i va anar in crescendo acabant amb llàgrimes de veres i la pressió al pit que dóna el patir per amor, un teatre ple, 30.000 persones que te veuen en pantalles gegants repartides per tot el Regne Unit i decenes de pantalles de cinema per tot el món, en directe.
Quan va sortir a saludar, tot i que no som imparcial, diria que és qui va rebre l'ovació més important.
De na Fleming no cal dir res, és una "grande"
Només puc dir una vegada més una cosa que ell ja sap: Joseph, I love you!
Entre noltros... a que fa més bona parella amb jo que amb ella?
1 comentari:
Hola maca,
Molt bo el brindis, i això que per a mi va ser el més fluix del Joseph, o sigui que la resta va ser boníssim. I realment el públic el va ovacionar molt i molt i ell estava emocionat. Cantar amb la Renée i el Thomas, dos autèntics "monstres", ha d'imposar molt, però se'n va sortir magníficament. Ja el pots felicitar de tot cor de part nostra. Esperem tornar-lo a veure aviat per Barclona. Per cert des de quina illa ho vas veure? la Balear o la Britànica?.
Ah! i per descomptat tu fas millor parella que la rossa aquella!
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada