Hi havia una vegada un nina que va sembrar una mongeta màgica que li havien dit que el duria al cel. Aquesta mongeta va treure fulles i va créixer i va tornar gran fins ben bé el cel. I encara creix i creix i d'aquí a no-res en collirem el meravellós fruit que, ben sofregit amb cuixot, sobrassada i ceba, ens farà tocar amb un dit al cel.
1 comentari:
Nina bonica! el teu hort és preciós. Que ufanoses són les teves mongeteres.
T'estimem.
Publica un comentari a l'entrada