"Alfa to bita to ró"

Això deia un anunci de promoció de turisme a Grècia. I jo vaig pensar:"torró??? en s'estiu?"
Clar, no era torró del de Nadal, era to ro, la lletra ro.
Des d'aquella vegada que sempre que sent o pens en torró (del de Nadal) me ve la frase al cap.
El torró a casa el vàrem fer diumenge. Tota una diada de rodar per fer barres, coques i peces de torró d'ametla torrada i d'ametla crua. Rodar i rodar la maquineta antiga, de l'herència familiar, la maquineta que fa bo el torró i que permet anar xerrant, i contant coses, tira-tira, entre rodada i rodada i cullerada dins la màquina.
Fer torró és el resultat de vetlades trencant ametlles, triant el bessó, torrant-lo, i després converses roda que te roda.
El procés es sòlid que passa a ser farinós fins que, passada rere passada, l'ametla fa oli i tot se va pastant i fent una crema meravellosa amb tot el gust del torró.
El d'ametla torrada només du ametla i sucre. el d'ametla crua du ametla, sucre, canyella i pell de llimona.
I per acabar, s'ha de posar la pasta entre dues neules crues, amb les mans humides per pitjar-la be.
El torró s'ha de deixar reposar, que l'oli amari la neula. Fins a Nadal no en menjarem, sort que és aviat.