Estic especialment emprenyada. Algú m'ha fotut el botó per obrir (amb pany i tot) del maleter del cotxe. Ara que el tenc ple! El meu maleter és ple de papers, partitures, revistes i material fungible publicitari de marques de medicaments. Ah! i el regal del bateig den Josepet que encara no he tengut temps de dur-li.
El que no sé és i la cosa ha caigut perquè s'ha espenyat i ha seguit un "procés natural" o si la cosa ha anat per una qüestió de ganes de forçar la porta per obrir-la.
El problema és que ara que tenc el maleter ple de caixes de papers que havia de descarregar a can loi, no puc obrir la porta i hauré de treure-les pels seients. I per altra banda, pas pena que ara no me tenguin el cotxe fitxat per fotre-me'l.
I de vagos, millor dit de vagues, seria la descripció d'ahir. Estava tant cansada que me vaig passar el dia dormint o tirada al sofà, menjant-me el cap, cavitlant coses (dolentes totes) i parlant per messenger amb els meus amics de fora.
En Bortxu sempre me diu que tenc una activitat malaltissa, que no sé estar sense fer res i que faig massa coses i que tard o d'hora me passarà factura. Però el mal està en que quan decidesc tenir un dia de descans com ahir, me menj el coco i acab enfonsant-me dins les meves misèries. En conclusió, que no m'agrada estar sense fer res.
El curiós de la cosa és que quan estic enfonsada que només tenc plorera i ho enviaria tot a la merda, apareix n'Iker i m'alegra la vida.
Ahir, va tornar a passar, el do de n'Iker per aparèixer quan estic enfonsada i animar-me i fer-m feliç va tornar a fer-se present.
És que n'Iker viu a terra de bruixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada