Sí, sí, telefonau-me. Ahir vespre, a la fi, vaig aconseguir posar les cançons que m'agraden al mòbil per avisar-me de les telefonades i per sonar de despertador. Evidentment són cançons alegres, de la Casa Azul: "Un Mundo Mejor" al despertador i "Prefiero no" de cridada.
I pensant en la Casa Azul, record que el meu estimat Jordi Cabré, fa 15 dies que me va prometre que m'enviaria 11 capítols de la seva nova novel·la i encara no ho ha fet... estic ansiosa per poder llegir-los.
Va vos torn recomanar els seus llibres: El Virus de la Tristesa, Rubik a les Palpentes i La Pregària del Diable. Del nou, que n'esper llegir els 11 capítols ben aviat, vos puc dir que serà dels que m'agrada llegir. Ja coneixeu les meves debilitats (o algunes d'elles).
1 comentari:
Si tinguera el teu mòbil, segur que Oreto i jo et trucàvem. Per cert, com va la malura aquella que et feia patir? Estàs millor? Que vaja bé.
Publica un comentari a l'entrada