Som coixa.

Bé, coixa del tot no. Però vaig coixeu-coixeu.
Ahir vespre, que feia tanta basca i el cel era tan vermell, vaig decidir que, en haver acabat una feina urgent, aniria a dormir sense badar més del necessari.
Quan vaig ser dins el llit, me vaig col·locar i vaig encendre el ventilador del sòtil (quina gran compra) i me vaig dormir. Devien ser les 12 grosses.
Devers les 4 m'he despertat amb una coitja terrible damunt el peu esquerre. Una coitja que feia mal i tot.
M'ho he mirat mig adormida i he pensat que devia ser una picada de moscart, o un parell, i m'hi he posat una mica de crema que tenia damunt el comodí.
Rebatua quina mal! m'ha fuit la son de cop! allò no eren picades, eren petit llagues que m'havia fet gratant, sense gens de pell. La crema les havia remogut a més no poder.
Com si tengués el dimoni dedins he pegat bot del llit i he anat a posar el peu dins el bidet amb aigua ben freda (tan freda com pot sortir una nit a 28º).
Quin consol que me donava aquella frescor.
M'ho he fet ben net amb aigua i sabó neutre i he tornat a dormir.
Avui dematí me feia una malada i m'ho he provat de tapar però les tiretes que tenia o eren massa grosses i l'adhesiu me tocava una altra ferida o eren massa petites i la part de la gasa no cobria la ferida. He fet el que he pogut, he provat un parell de sabates i m'he posat les que tenien més poc "rosse"(que aquesta vegada no feia carinyo).
He arribat a Palma que cada passa que donava me recordava de la família al complet de qui havia dissenyat les mides de les tiretes.
Quan he passat per la primera apotecaria m'hi he aturat i he comprat tiretes de les que vénen totes d'una peça i se tallen a mida.
Quan he arribat a la feina li ho he mostrat al doctor i m'ha dit: " vine que t'ho desinfectaré". Ha tret un xic-xic i m'ha xifonat damunt les ferides. Alló era esperit!!!!! M'he posat a bufar per no cridar, a mossegar-me els morros per no enviar-lo a porgar fum... mecagontot quina cosa més coenta. Això si, deu haver quedat ben desinfectat. Rebatua quin mal!
Ara, 2 hores després, encara tenc moments de recordança de tots els ascendents, descendents i família política del subjecte. Encara cou.
Però ja sé que si cou, cura i si pica, madura