I jo que estava deprimida...

Ahir tenia un dia d'aquests bords, d'aquets que les hormones te juguen una mala passada i, tot i ser teves, se dediquen a putejar-te i fer-te sentir una despulla humana.
Mai he fet cas de segons quines coses que diuen per la tele, però sempre m'ha fet gràcia que les americanes d'Amèrica, les de l'Amèrica de dalt, fan espassar els seus problemes existencials, depressions i altres putades de la vida de dues maneres: menjant gelat amb cullera grossa directament del pot, i anant de compres.
Jo, que no som americana d'Amèrica de dalt, però som de Can Loi, el gelat l'he de fer jo mateixa i no en tenia de fet, per tant vaig prendre la segona opció: anar a mercadejar roba.
Vaig anar a la botiga aquella que vaig trobar un dia a la plaça del Progrés i hi vaig trobar texans que m'estaven la mar de bé i la temptació de comprar-me un vestit me va estar rondant el cap, però no el m'hauria posat. I entre posar i llevar, entrar i sortir, i mirada de mirall de davant i de darrera, la madona de la botiga me diu:"Dentro de un par de semanas participo en un desfile de moda, no te gustaria hacerme de modelo?"
Qué te pareix!
Aquestes coses te fan pujar la moral.
Li vaig deixar el meu número de mòbil i quedàrem que si la roba m'agradava i m'estava bé (perquè no tot el que és guapo m'esta bé) en podríem parlar.
Després me'n vaig anar a una altra botiga i me vaig cansar de posar i lleva roba que m'estava beníssim i era ben guapa. Me va costar decidir-me, perquè ho hauria carregat tot.
El vespre, vaig arribar a casa carregada, rebentada, amb 2 texans (uns "pitillo" i uns rectes) dues camisetes de màniga 3/4 per quan faci més fresqueta (Elisabeth té roba d'hivern a l'estiu i aprofit per comprar-ne) una camisa com a morada, uns calçons com a beixos (perquè els que tenia ara són negres), i un collar i unes arrecades, i un cinturó. Tot amb megadescompte i algunes coses regalades per convèncer-me de que faci de model. Ah! i la moral ben amunt.
Encara ha de néixer l'hormona que pugui amb jo més de 12 hores!!!