dimarts, 29 de gener del 2008

Ho sé...feia molt que no escrivia...

i no és que no m'hagin passat coses i no hagi tengut pensaments. Però per coses de la vida he anat molt més de cul del que vaig habitualment, que ja té tema.
Avui faré un petit resum del què m'ha mantingut ocupada aquests dies:

La màquina d'eixugar roba (tirurit)
Dit així pareix un invent que s'ha tret en Doraemon de dins la butxaca màgica. A ca meva la humitat és feixuga i amb el mal temps i la meva dèria per dur jerseis gruixats, havia arribat a tenir tota la sala plena de cadires amb roba, llençols i jerseis esperant que s'eixugassin.
Ara ja tenc màquina i dedic una part del cap de setmana a deixar la roba arreglada, neta, eixuta i planxada, apunt per començar la nova roda d'ús.

La prestatgeria de ferro i fusta (tirurit)
En Santi, mestre del ferro i els fogons, m'havia fet l'estructura de la prestatgeria que havia d'ocupar un dels llocs privilegiats de la casa: l'espai entre l'arcada i el bany. El problema que tenia és que no havia pogut arribar al Leroy amb la furgoneta cap dia per poder fer tallar les fustes que havien de fer de prestatges. A la fi vaig poder disposar de la furgo i anar-hi. La veritat és que el servei de tall que dóna el Leroy està molt bé: no te cobren res per talls rectes i l'únic problema és que han de ser talls majors de 20 cm, per raons de seguretat. Jo hi vaig anar, vaig triar les fustes, amb moltes aigües i nusos, m'agraden molt, i vaig fer tallar-les de 2'13 i 2'20. Ara he de fer els caixons per anar a davall, però pot ser en trobi de fets a can Ikea, s'ha de mirar.
Ahir vespre a les 10 acabava de posar les posts. Ha quedat genial. La meva idea és fer una petita instal·lació electrica per darrera per poder posar-hi llums i un espai per un equipet de música compacte i el meu racó del cafè. Fa estona que no faig instal·lacions elèctriques però me'n desfaré.

L'anada al futbol (tirurit)
Diumenge vaig anar per primera vegada a Son Moix a "veure" el mallorca. Ho sé, no som mallorquinista, però era de franc i me pareixia divertit anar allà amb la gent de la segona edat. El mallorca va guanyar a l'atlètic de madrit, jo vaig menjar una palmera de xocolata immensa, i vaig veure el meu cosinet que feia un parell de setmanes que el tenia perdut de vista. Encara no sé què és un fora de joc tot i que a darrera tenia uns argentins i un sevillano que no s'aturaven de discutir si ho era o no. Me va entretenir més la conversa dels de darrera que el partit.

La Coral i na Manuela (tirurit)
Ara estic a tope amb les corals i el cantar. Amb l'OU preparam Stravinsky, música d'aquesta que la sents i no saps si t'equivoques o és que ha de sonar així de dissonant. Amb la CUIB estic reforçant el Rèquiem de Verdi. Feia temps que no cantava de segona i és molt més tranquil que fer de primera. Però vaig de cul perquè les segones tenen menys presència en volum de veu que les primeres i me costa seguir la lectura.
Amb na Manuela vaig riure molt. La classe de cant de dissabte va ser entretinguda: com sempre me va fer pujar i després me va davallar als inferns amb notes d'aquelles que te fan tremolar tot el pit. Després passàrem una partitura que me queda agudíssima, perquè jo de soprano en tenc poc, el que m'agrada són els baixos (sobretot el Cocodrilo i en Biel... hehehe). Vaig tenir un públic benevolent: na Raquel.

La feina a la Fundació (tirurit)
Feia 2 mesos que esperava la telefonada den Javi, de la FNP, per entrevistar-mos per una vacant que tenien. M'havien oferit el gabinet de premsa de la Fundació, però com que en aquella casa sempre van de cul, no havíem pogut arribar a posar-nos d'acord per una entrevista llarga i que me presentassin el projecte. Quan ja gairebé no en feia comptes, en Javi me telefona el dimecres per veure'ns el divendres i començar el dilluns. M'agraden aquestes feines! La que faig el dematí me va sortir exactament igual: entrevista divendres per començar dilluns.
Aquestes coses te trastornen una mica la vida i te fan reorganitzar el temps, sobretot el del cap de setmana: fer net, deixar la roba arreglada, fer la compra, cuinar per tota la setmana (només tenc mitja hora per arribar, dinar i tornar ser a lloc)
Ara som cap de premsa i cap del departament de voluntariat de la FNP.

La confitura de taronja (tirurit)
Com molts de vosaltres sabeu, tenc obsessions culinaries que fan que no pugui estar contenta fins que aconseguesc una textura o un gust concret...
Ara, després d'haver superat la paella i les galletes d'oli, en tenc una altra: la confitura de taronja. La pròxima serà el massapà (copiar una coca que venen al forn del Lidl d'Aragó).

I per avui ja basta. Esper poder parlar de coses del món ben aviat perquè tenc la plagueta ben farcida.
Ah! el llibre de n'Alzamora... del milloret que he llegit en molt de temps.