Feia anys que no xerrava amb ell. He estat molt contenta de veure'l i crec que ell ha estat content de veure'm a mi.
Des de 2n de Bup fins que vaig fer el darrer any a la UIB vaig dinar amb ell i una colla més, cada dimecres, a l' Òpera. Arròs amb salseta, frit de verduretes, sobrassada amb suquet... i Lagunilla, quantes botelles de Lagunilla deguérem buidar allà?
En Manel, en Jeroni, en Toni Figuera, en Toni Serra, en Jaume Vidal, na Blanca Garau... algun acoplat.. vaig aprendre més coses envoltant aquella taula que amb tot el que pugui estudiar als libres en la vida.
Podíem parlar de política, de literatura, de cinema, d'art, de la vida... i jo era la nina de tots, una nina de 15 anys fascinada amb cada història que sortia de la seva boca. Aquells plans de Divendres Sant (un curtmetratge), copes al Xampanyet, algun partit de futbol a can Manel, com me protegien de les mans llargues d'aquell que mai convidaren però sempre era allà... i els ous frits de Llucmajor, i jo sempre entre en Toni i en Jeroni, el seny i la bogeria, un a cada banda.
Tenc una petita col·lecció de llibres que m'anaren regalant, sobretot den Toni Serra, ho vaig llegir tot, vaig acumular carpetes d'encletxes (jo era la niña bachillera que apareixia en alguns retalls de l'Ultima Hora) i encara ara el llegesc.
M'enyor d'aquells dies i d'aquelles taulades i de les converses i de tots ells.
Quan tengui els prestatges arreglats duré cap aquí tots els llibres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada