diumenge, 14 d’octubre del 2007

La pizza i la salsa de ruïsos.

M'agrada sopar de pizza, pizza coenta. Aquesta pizza té exactament el que m'agrada en una pizza a no ser que sigui de Pizza Industria, que vull la versió que fan allà però amb un plus de bròquil.
A sobre la base hi posa tomàtiga natural ratllada, unes gotes de tabasco i pebre bo, formatge ratllat, xoriç i pebre vermell.
La pos al forn i en treure-la, ben en calent, una bona passada d'orenga seca i all en pols.


De la pizza en faig una versió light, sobre pa de motlo que t'estalvia fer pasta, o te permet fer-ne una porció petita.


Com que tenia moltes tomàtigues un poc tocades, me vaig dedicar a, durant la breu cocció de la pizza, pelar i triturar-les per fer una salsa.
La salsa és la de tota la vida, ceba, all, pebre vermell, tot a trossets. Hi vaig posar un parell de trossets de panxeta doble curada que li va atortar un gust de pebre bo i de curació. Tot això ben sofregit i s'hi posa la tomàtiga capolada. Se deixa coure fins que el brou redueixi.
Quan faig una salsa d'aquestes m'agrada usar una pasta que quedi ben impregnada de la salsa i que els trossets de verdura o de carn hi puguin quedar enganxats, per això vaig triar les margalides amb vegetals.