Capvespre entre forns.

Ja fa quasi una setmana que hi vaig anar però no havia tengut temps de contar-ho.
Dimecres passat vaig pegar un bot a es Capdellà a veure en Xisco.
En Xisco és cuiner i ara, després d'una temporada exercint la seva professió en molts restaurants de Mallorca i Catalunya, a tornat a es Capdellà per regentar una botigueta de poble.
La botiga només la coneixia per fotografies: no és massa gran però com a bona botiga de poble hi tenen de tot des de sopa, sal torrada i llepolies, passant per verdura que la hi duen dia sí-dia no i sabó negre per ensabonar taques. És això, una botiga.
La part més interessant està una mica més amagada. Aquesta botiga té un petit tresor del qual en surten vertaderes joies: la cuineta.
Com a bon cuiner, en Xisco no pot estar només darrera un taulell i despatxar cols i cuixot. Va començar coguent les barres, d'aquelles que ara ja trobes a tots els forns, les congelades, i amb les barres vengueren les pastes farcides, i el pa moreno. Després la cosa va passar a fer menjar per encàrrec: albergínies farcides, arrossets, coques...
Ara va provant d'introduir noves coses que cuina ell. Després d'unes verges més que exitoses amb la pasta de bunyols, ha començat a preparar panellets i coques de patata i torrons per Nadal. Si li ho comanen, fa menjar per festes, totalment casolà: panadetes, cocarroiets, cloquetes i un llistat enorme de coses i si el que vols no està a la llista també t'ho pot fer perquè si no en sap, n'aprèn.
Férem una feinada i vaig tornar carregada: gelatina de poma per napar pastissos, paper pel forn, alguna recepta, mig pastís fantàstic de ceba i mostassa, colorant vermell... i vaig tenir a les mans una petita joia que me va deixar enamorada, un llibret manuscrit amb receptes i trucs de cuina amb mes anys que en Xisco i jo plegats, escrit en català, sense cap punt ni cap coma, però amb un lèxic i unes empressions deliciones (una morena se fa neta lafreguen caperevall) Encara faré un pensament i me servirà per fer algun treball de la carrera.
Es Capdellà és enfora però sempre que hi he anat ha valgut la pena.