es3, es4, es5... i pujant...

Ai senyors!, quin merder!
Vaig comprar una agenda escolar de les que no són massa grosses, tamany DIN-A6, setmana a la vista, i no m'hi caben les coses. Ja la duc plena de paperets enganxats, aferrats i doblegats. Això és un desastre. Jo que enguany havia dit: "m'avorriré"
Ahir quasi vaig tenir una crisi d'ansietat quan vaig veure les dates de lliurament de les assignatures de la carrera i sumant-hi la setmana de tenir un ull que me tremola, més la cosa d'haver d'estar per altra gent per poder acabar una feina que no puc començar fins que no tengui tota la feina dels altres i que, curiosament, ja hauria l'hauria d'haver acabat... uffffffffffffffffff
M'he elaborat un sistema de gomets de colors, rotuladors de colors i tipus de lletra per establir al primer cop d'ull una gradació de preferències, o millor dit, d'urgències.
Compromissos ja tancats: viatge al Festival de Valladolid, concerts de primer ordre...
Dates límit: de lliuraments de treballs i de pràctiques, de tancaments d'edicións, de límits de participació als debats, de confirmacions, d'informació a grups...
Dies clau d'actes: trobades de gegants, reunions, compromisos familiars, concerts de segon ordre, presentacions, classes de cant...
i clar, no podem deixar de banda fer net de tant en tant, rentar roba i fer alguna planxada, omplir la gelera...
Ah! i una cosa bàsica: feina i repàs. Ja sé que menjar i anar en cotxe són vicis dolents i que m'hauria de llevar, talment com dormir, però de moment no me vull estressar amb això.