"Vaig a dir dios"

és la fórmula de comiat que pots sentir moltes vegades un vespre que surts en grup.
Feia temps que no m'hi fixava, però ahir vespre en Parrec i en Miki m'ho feren recordar. Quines nits tan memorables havien precedit aquesta fórmula: "Bé, vaig a dir dios".
Aquesta frase tan senzilla podia ser l'inici del darrer intent per aconseguir el tan desitjat "triomf" de la nit. Quan li anaves a dir "dios" sabies que era l'última oportunitat de poder quedar amb ell/ella, o de dir-li "fas res després?" o d'aconseguir el número del seu mòbil.
Però aquest "vaig a dir dios" també ha estat la fórmula del fracàs i de les mofes dels estimats amics que estan per això, per abusar de tu en els moments de tristor.