eim, casat amb na Mª Eugènia, amiga també, i pares dels meus estimats "Poloni" i Santi (els del pa de llet), ens va fer un sopar fantàstic, com és habitual en ell.L'amor que sent pels fogons se fa palès en cada un dels seus plats que, simples, són plens de complexitats sensitives.
Aquesta vegada erem 10 els comensals i el menú prometia: Spaghetti a la marinera, precedits per uns montaditos de premi.
Sí, ja ho sé, jo no menj peix ni marisc. En Santi, que ja ho sabia d'altres vegades, va tenir la deferència de fer-me una altra cosa: Spaghetti amb all, ceba i julivert. Fantàsticament cuinats, amb el punt de cocció de cada element impossible de millorar.
Dels montaditos vos contaré que n'hi havia de crema de Idiazabal, de bacallà, d'una barreja tomatigosa a
mb un boqueró marinat, i d'ous frits (de guatlera) amb cuixot. Excel·lents tots.Les postres anaren de figues. Primer ens va fer fruir amb uns talls de figa amb xocolata negra per continuar amb un biscuit de figa seca amb coulis de xocolata. Sublim.
Tanta xocolata no era casual. Na Margalida, a la meva dreta, és una apassionada de la xocolata (jo també i na Tiana, i en Mateu i... tots.)
Jo vaig fer una aportació al sopar amb una plata de trufes i unes galletetes de coco. Les trufes eren de xocolata, de coco, de xocolata perfumada amb taronja i de xocolata amb coco.
I si el sopar va ser de grand chef, la companyia va ser de 5 estrelles. Fruir de sopars així dóna sentit a moltes coses: l'amistat n'és una.
Santi, en voler me pots tornar a convidar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada