-bon dia, nina. Dona'm hora per lo més aviat que puguis.
-ara ja no mos queden hores fins el mes de setembre i aquestes hores les començarem a donar a principis de juliol.
-ja ho sé això, ho diu el contestador.
-idò tal i com diu el contestador, no li puc donar hora perquè ja ho tenim tot ple fins el setembre i les hores de setembre les començarem a donar a primers de juliol.
-bé, idò si no pot ser aquesta setmana, dona'm per la primera setmana de juliol.
- Li dic que ja ho tenim tot ple fins el setembre i que no li puc donar hora.
-Nina, jo és ara que he de venir.
-Per ara ja no mos queden hores, sempre mos ha de cridar amb un mes i mig com a mínim de marge.
-idò que faig? telefon la setmana qui ve?
-no, ha de telefonar a principis de juliol i li donaré cita per setembre.
-ah, vols dir que ja no teniu hores per aquesta setmana?
-exacte, ni per aquesta setmana ni per juliol ni per agost.
-bé idò dona'm hora per primers de juliol.
-vejam... no pot venir fins el setembre
-ah... vols dir que ho teniu tot ple fins el setembre?
-si
-idò me dones hora per setembre.
-no li puc donar perquè jo encara no sé quins dies hi haurà el doctor. Fins el mes de juliol jo no tendré l'agenda apunt per donar hores de setembre. Així que si vostè me telefona a principi de juliol, jo li podré donar l'hora.
-ah dona! ho haguessis dit antes!! ja tornare a tocar. Dios nina
-Adéu que vagi bé.
La meva pregunta és: quina part del meu discurs no s'entén? he d'aguantar això per la misèria que me paguen??
(text transcrit literalment d'una de les centenars de cridades telefòniques semblats que contest cada dia)
(Dedicat a LlaveAllen)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada