dimecres, 23 de maig del 2007

L'originalitat és un element

més difícil de trobar de cada dia que passa. N'hi ha que, influits per l'ús del Word, han fet de la seva vida un CopyPaste etern.
Copiar, copiar, copiar... i com que ho copien de gent que ho ha fet bé, se pensen que la seva còpia té el mateix valor.
Tots recordam aquell company de facultat que tenia un do especial (i no era un do de pit, que n'hi ha que sí que el tenim, el pit i el do) de fer treballs a base de copipastes i treia la mateixa nota que un altre que l'havia fet tot a base de documentació-el·laboració-redacció-revisió. Aquí quedava en evidència un tercer personatge, el professor.
Encara record un treball d'una companya que era considerada de les millors de la promoció, que en un treball de literatura va tenir infinites notes manuscrites del professor on es podia llegir el llibre, la pàgina i el paràgraf del qual s'havia fet la copiada.
Xina, per la seva banda, també és un gran productor de còpies; tan bon productor que moltes vegades treu al mercat un producte copiat abans de que surti l'original a la venta. Però això, i aquí és on vull arribar, no fa que el producte deixi de ser una mísera còpia de l'original. I el creador acaba necessitant una dutxa antiparassitària, perquè el copista exerceix de paparra xucladora de sang.
Haurem de telefonar a Emdema perquè mos faci un tractament.