Encara tenia el deute del

comentari sobre el dinar a la Fonda Europa . Així que som-hi!
Va ser curiós que els meus companys de trajecte, basant-se en la informació googlelada de la guia Michelin, també tenien aquesta fonda en el seu llistat de llocs per dinar.
Trobar el poble va ser una odissea de fer i desfer camins, com aquella donzella que filava de dia i desfeia de nit, però un cop arribats a la ciutat, trobar la Fonda Europa va ser facilíssim. Només calia seguir els indicadors que hi havia a cada cantonada.
Vàrem arribar que estaven apunt de tancar la cuina.
La primera impressió de la sala va ser molt bona. Un ambient molt ben cuidat, amb infinitat de detalls. Me va agradar molt com tenien solucionat el tema de les tuberies vistes, totes de llautó, fantàstiques. Un altre detall eren els mocadors de bolic que usaven com a base per a totes les paneres, i canastres d'us del personal: tot tapat amb aquella mar de quadretingos. La il·luminació tènue pero més que suficient era molt acollidora. Quines làmpades!!
De la carta ens va cridar l'atenció a tots una carn amb salsa de vi de missa però ningú la va demanar, tot i que vàrem comentar que era interessant.
Férem uns entrats bastant típics: secallona, croquetes i coca de recapte.
La secallona: molt seca, servida dins una teula immensa pel tamanya de l'embotit.
Les croquetes: normaletes, amb massa gust de farina.
La coca de recapte: la pasta, bé; el farciment, bé (a mi, com sempre, m'hi sobrava l'anxova) i anava decorada excessivament per un all-i-oli deslluit.
De plat, els meus companys de taula, demanaren el mateix, el tíííííííípic entrecot, amb uns bolets. Jo i la meva dèria per la fruita amb la carn vàrem menjar un magret d'annera amb fruita vermella del temps (maduixots, maduixots i maduixots) que presentava una carn al punt perfecte de cocció i un guarniment de maduixots (ho havia dit?) fets amb porto. Li posaria un Notable alt.
Les postres, discretes. Un òpera amb un costat ressec, però bastant acceptable amb xocolates diferents. Un pastis amb plàtan molt refrescant que sorprenia per no ser feixuc. Tres textures de taronja que no era més que un plat amb rodanxes de taronja, el suc que havien deixat anar i una juliana de pell de taronja confitada (un 10 per la pell).
El cafè bastant bo.
El vi molt bé.
El servei, ens fotia molta pressa perquè faltava mitja hora per tancar la cuina.