Deconstrucció

és, possiblement, una de les paraules de moda, juntament amb freak.
Va ser l'admirat Ferran Adrià qui va donar entrada a aquest terme al vocabulari general a través dels seus plats més mediàtics. Així, tots podem fer deconstruccions, fins i tot jo n'he fetes culinariament parlant: deconstrucció de truita, deconstrucció de pa amb oli.
Però la deconstrucció va molt més enllà de la vida gastronòmica més fashion del moment. La deconstrucció ha topat de ple amb la construcció.
L'illa mallorquina està en plena fase de modernització i per aquest motiu alguns dels nostres governants han optat per una deconstrucció del construït per a tornar a construir.
El primer exemple que me ve al cap és el Pont del Tren. Aquest pont va ser deconstruït en bon diumenge i de matinada. Com tots sabem, es devia tractar d'un cas de màxima urgència si es va deconstruir en dia de festa, però els creadors no sempre tenen la insipiració en hores d'oficina. La nova costrucció es caracteritza per imitar l'antiga però feta de pitjor qualitat. Hauria de mirar si en algun racó s'hi veu un segell que posi made in china...
Una altra decostrucció, ja a gran escala, és el parc de ses Estacions. Aquesta decostrucció va iniciar-se al més pur estil adrianià: separar els ingredients originals per després utilitzar els mateixos en un altre ordre per tal d'aconseguir un resultat nou. Els arbres varen ser transplantats per ser replantats al nou parc; la passarel·la metàl·lica desmuntada, la terra moguda... Però mira com són les coses que els arbres van morir perquè algú se va oblidar d'ells, la passarel·la va ser desmuntada i deu haver desaparegut, perquè no l'han posada i de la resta d'elements arquitectònics que teniem -i encara temim- a mig pagar.
I mirant el panorama, no m'estranyaria que la pròxima filigrana deconstructora tengués relació amb la nova (tan nova que no està acabada) estació central (o intermodal, que fa més cosmopolita). De moment, aquesta estació te trens, metro, busos i goteres.