Com crema la crema

si l'encalenteixes al microones massa temps, i sobretot si la poses dins un dels bols de l'ikea que vaig comprar abans de fer la mudança.
Diumenge va tocar neteja de gelera, és a dir, tocava fer crema de verdura.
La meravella de la crema de verdura és que hi pot anar de tot, bé, en el meu cas, quasi de tot. Mai de la vida hi posaria carabassó o carabassa o cogombre. Puajj quin fàstic que me fan aquestes tres meravelles. Ni patata, la meva crema de verdura mai de la vida durà patata. Ara bé, hi ha dos ingredients imprescindibles: ceba i espinacs.
La que vaig fer diumenge va sortir especialment bona i cremosa, gràcies a la colflori ennegrida.

Dins un cul d'aigua en una olla hi vaig posar:

mitja coliflor
3 cebes
1/4 de col
ruïsos de capdells de lletuga
una poma tacada
1 tomatiga mustia
1/2 cap d'alls
2 manats d'espinacs
un manadet de julivert
una mica de sal i pebre i un poc de pebre vermell dolç.

Una mania que tenc amb la crema de verdures és que no s'hi trobi cap miqueta ni cap filet, per això després de fer molta feina amb el braç electric (túrmix) ho pas tot per un passapurés primet.

El resultat ha estat infinitament saborós. Però per molt saborós que sigui, sempre acompany la crema amb uns entrebancs de carn torrada, o de ceba crua, o formatge o...
En aquest cas no vaig poder prescindir la temptació de fer talls molt primets d'una llangonissa i escampar-los per damunt de la crema fumejant perquè se fongués.
I és que enguany ens ha sortit una sobrassada escandalosament bona i tot i que no és una cosa que normalment mengi, hi ha dies que no he pogut evitar untar-ne una mica damunt una galleta d'oli del forn dels paners.
Segur que és pecat mortal, o alguna cosa molt pitjor.