Estimats, som viva i amb moltes coses per contar, però com que vaig acabar la darrera entrada amb un post a 4 mans, el començaré amb un altre, també a 4 mans (2 de mon pare i 2 meves), sobre una cosa que s'ha de fer ara o val més deixar-ho per l'any que vé: Licor d'Herbes a l'estil de com mos agraden a can Loi.
Les herbes són una curolla que, com totes les curolles, ens duen hores d'estudi, de provatures, de mirar, de culejar, de "saber com"...
Segons totes aquestes "tasques" que s'han fet abans de redactar aquest petit estudi, hem arribat a la conclusió que el temps més bo per elaborar les herbes és a partir de dia 15 de maig, vigilant la floració de les herbes que s'usaran. Si no n'hi ha de fresques, se'n poden usar de seques si és que s'ha tengut la precaució de fer-ne la collita i guardar-la d'un any per l'altre. La resta són fruits i plantes de les quals només se n'aprofitarà un fruit, una branqueta o un brotet tendre, i la seva temporada és més llarga.
No és imprescindible posar-n'hi de totes les que vos indexarem posteriorment, si en fa falta qualcuna i no l'hi posam, no fa res, i si en coneixem qualcuna altra i li posam, tampoc li farà mal.
Per fer herbes cal tenir: herbes, anís i/o cassalla i botelles.
El licor d'herbes no és res més que una maceració de plantes i fruits dins un alcohol endolcit o no. No te altre secret... bé... no te altre secret si ho volem deixar així, però és ben cert que per fer unes herbes bones s'han de conèixer les característiques del que posarem a macerar, perquè no és el mateix posar una braca de ruda que una d'herballuïsa. En aquest punt, el nas i el gust de cada un hi tendrà un lloc molt important: ensumau, tastau, i per què no, provau de bullir, per saber quina quantitat de sabor i d'aroma ens ofereix cada un dels ingredients.
De la maceració també n'hem de dir cosa: ha d'estar un mínim de 2-3 mesos, millor si és mig any... però com sempre, tot va al gust de cada un. Convé guardar-les uns mesos i després començar a tastar (amb la precaució de no acabar-se-les abans d'hora).
Tot seguit vos indicaré les herbes i les proporcions que hem fet servir enguany, ja que, després de la fase de provatures, hem vist que tot i que tenim un llistat amb més de 60 possibilitats (63 concretament) documentades en moltes receptes que hem arreplegat, n'hi ha que espenyen i n'hi ha que no mos hi agraden. Per una altra banda, vull pensar que no és casualitat que n'hi posem 21, número màgic, producte de la màgia del 3 i del 7, perquè les herbes, com a medicina, van bé per tot, ajuden a curar, a pair, a superar i a moltes altres coses, perquè contenen les qualitats de cada una de les herbes que hi hem posat (pels nervis, pel mal de panxa, per la vista, pels ossos...van bé per tot).
Com que som conscients de què molta gent no coneix totes les plantes que s'hi afegiran, hem fet l'oportuna foto que ens ajudarà a destriar-la i també hi posarem el nom en llatinòrum per si vos ajudau d'algun llibre de botànica. I sobretot, n'hem posat una indicació de la quantitat, que podeu fer-ne cas o no, segons els vostros gustos particulars.
Au, idò, som-hi, vet aquí la llista per ordre de com les posam dins la botella per una qüestió de que siguin bones d'enfonyar:
Tres grans de cafè torrat (
Caffea Arabica)
Una cirera amb el capoll (fruit de
"Prunus Avium")
Un trosset de pell de llimona (fruit de
Citrus Limonum)
Un trosset de pell de taronja (fruit de
Citrus aurantium)
4 flors de camamilla (
Santolina chamaecyparissus)
Un trosset de branca de donzell (
Artemisa absynthium)
Una fulla de llimonera (
Citrus limonium)
Una fulla d'eucaliptus (
Eucaliptus globulus)
Tres floretes de til·lo, tell, tila (
Tilia, diverses)
Un brotet de menta (
Mentha Viridis)
Un brotet de tarongí (
Melisa officinalis)
Un brotet de farigola (Tomillo cultivat)
Una fulla de cost (
Chrysantheum balsamita)
Un brotet d'herbassana
(Mentha, diversa)
Un brotet de sàlvia (
Salvia officinalis)
Un brotet de romaní (
Rosmarinus officinalis)
Un brotet de pi tendre (
Pinus halepensis)
Un brotet d'herballuïsa (
Lippia triphylla)
Un brotet de ginebró (
Juniperus oxicedrus)
Tres fulles de fonoll (
Foeniculum vulgare)
Un brotet de vauma-rosa (
Malva, diverses)
Una fulla, petita, de ruda (
Ruta graveolens) opcional, té el gust molt fort
Quan tengueu tot això dins la botella ja només faltarà omplir-la amb anís dolç si le voleu dolces (o 3 parts d'anís i una de cassalla), mig d'anís i mig de cassalla si les voleu mesclades, o tota plena de cassalla si les voleu seques. I guardar-les dins el rebost fins que hagin passat uns 3 mesos per tastar si estan llestes.
En el cas que en volgueu fer botelles de més de litre, siau prudents i no dobleu o tripliqueu les proporcions, deixau-vos guiar les per olors i els sabors. Si triplicam, per exemple per fer-ne 3 litres, sortiran molt fortes, així que reduiu una mica les proporcions aixó com augmenteu les quantitats.
D'aquesta manera aconseguireu una botella mare que podreu tornar omplir d'anissat unes 4 o 5 vegades que vos permetrà anar-ne fent així com les vos begueu.
I per acabar, una glosa de mon pare sobre el tema:
SANES HERBES ANISSADES
Amerades d'esperit,
No hi ha més intens delit
Estimulant del sentit
Si amb gust les hem preparades.
Hem posat dins les botelles
Enfonyant-hi mesurades
Riques herbes que hem cercades
Ben granades o novelles
Escollides totes elles
Somniant en fer anissat.
Ara que ja han macerat
No s'haurien de tudar
I si això no ha de passar
Seguidament en beurem,
Suposant que brindarem
Acabant celebracions
De festes i tradicions,
Esvaïnt amb il·lusions
Ser herbes que encetarem.
Tià Coll
