Noves provocacions i un refredat ferest

Som fàcil de provocar, la curiositat me pica molt, la meva curiositat és gaire bé una urticària de tanta picor. Sort en tenc de que a can Google me donen respostes i camins a seguir per quedar tranquil·la amb certa facilitat.
Fa un parell de dies, una senyora me va donar una capsa, a la feina, perquè "som molt aguda". Dins aquella capsa hi havia merengues seques. Feia molts d'anys que no en menjava i no me vaig poder estar de pegar queixalada a tan exquisida dolçor. De sobte, vaig recordar com m'agrada la merenga seca! Però, oh! sorpresa! a dins hi havia ametla torrada! Oh my God! (que dirien els anglesos), si la merenga és bona, amb ametla torrada passa al lloc de la supremacia suprema!
Curiositat mode on. Google mode on.
Me vaig posar a cercar receptes de merenga seca amb ametles i vaig descobrir que eren unes postres típiques d'alguns llocs del món, d'entre els que vull destacar Granada (tierra soñada por mi) i, oh! més sorpreses!, Vinaròs (cóc power).
Facebooquejant vaig xatejar amb en Pedro de la Peña Gastronómica "El Puchero" de Granada i vaig demanar dades dels "Soplillos", com els diuen allà. A la vegada vaig escriure a en Massitet de Olleta de Verdures i vaig demanar què sabia sobre les "roques de Vinaròs", que les diuen allà.
I com que som una dona multifunció, anava interrogant aquella madona del regal fins que me va dir que els deia "blancs bufats" i me va donar la recepta.
Ja m'havia tret el gat del sac!
Vaig arribar a casa i m'hi vaig posar.

Blancs bufats, soplillos o roques de Vinaròs.

Ingredients
500 gr de sucre en pols
6 blancs d'ou
150 gr d'ametla torrada (vaig usar-ne de laminada)



No té massa secret més que muntar els blancs d'ou i anar-hi afegint el sucre, poc a poc, com si se tractàs d'una pluja dolça que va a caure dins un mar bimbolles blanques. Així mateix me va dur feina de muntar, crec que vaig estar més de 15 minuts batedora en mà.
Quan tengueu la merenga ben forta, posau-hi l'ametla torrada i trossejada grosserament amb el murter. Jo la hi vaig posar laminada que era la que tenia a mà en aquell moment. Remenau un poc sense que davallin els blancs.
Si vos ha quedat ben una merenga ben forta, no cal que ho poseu en capsetes de paper, basta que poseu cullerades separades damunt una llauna i un paper de forn. Jo, com que no estava massa segura de la consistència, vaig optar per usar unes capsetes de magdalena i m'ha quedat la mar de bé.
La part més difícil comença ara: unes 2-3 hores de forn al mínim més mínim que pogueu fer amb el vostre forn, fins que la merenga quedi ben seca. Les meves varen estar un poc més de 3 hores i no els hagués fet mal una estoneta més.
Armau-vos de paciència, estimats, val la pena!!



Estimats, escric això a les tantes de la matinada, una nit d'aquelles en que voldries dormir però la febre, el moc, i una tossina rabiosa m'han fet canviar el llit pel sofà i el plàcid somni per una desvetllada brutal.
I aprofit per recomanar-vos un llibre: Després de Laura, del l'amic Jordi Cabré. Ha estat la meva companyia nocturna aquests dies de no dormir. Si vos agrada la música, és el vostre llibre.