dissabte, 16 de gener del 2010

Pa integral amb espelta, enriquit amb segó.

Versión en castellano

Feia dies que no feia pa i, a l'hivern, encendre el forn no fa versa així és que un horabaixa me vaig posar a pastar pa.
Al rebost de Can Loi sempre hi ha farina blanca, integral, de força, morena, i des de fa poc també n'hi ha d'espelta. He trobat una botiga d'alemanys que en tenen a molt bon preu i de cultiu ecològic (qualque cosa bona havia de tenir viure en una colònia alemanya, no?).


Pa integral amb espelta enriquit amb segó.

Ingredients:
Mig quilo de farina integral
250 gr de farina d'espelta
una grapada de segó de blat
una grapada de segó de civada
una cullerada sopera de llevat sec
sal
aigua

Normalment sempre faig les pastes afegint la farina a la barreja de líquids, però aquesta vegada vaig decidir de fer-ho a l'inrevés, així que vaig posar la farina integral, els segons, la sal i el llevat i ho vaig remenar un poc perquè quedàs mesclat. Després hi vaig tirar aigua tèbia (recordau que l'aigua mai ha d'estar a una temperatura superior als 35º perquè si no, cremaria el llevat) i vaig començar a pastar.
Quan ja tenia una massa bastant compacta, la vaig posar damunt la pedra de la cuina per poder pastar millor. Si vos hi heu fixat, no havia posat l'espelta a la pasta inicial, perquè la vaig usar per facilitar el pastat, empolvorant la taula i les mans perquè no s'aferri i s'acabi de fer la pasta.
De tot d'una, veureu que la pasta s'aferra, però així com anireu pastant la pasta s'anirà fent més fina, elàstica i compacte.
És important que pasteu com a mínim uns 10 minuts, d'un vent i de l'altre, amunt i avall...
Per acabar el pastat, feis una bolla de la pasta i posau-la en un bol perquè comenci a prendre vida.
Jo la vaig fer coar davora jo, a la camilla, damunt una cadira i amb el vestit que ho tapava. Com que fa molt de fred la primera fermentació va estar unes dues hores. Quan la pasta havia doblat el tamany, vaig tornar a pastar-ho i vaig repetir el procés 2 vegades més: fermentar, pastar i tornar fermentar.


La quarta fermentació la va fer durant 8 hores a temperatura ambient i la preparada damunt la llauna que havia d'enfornar. La foto que teniu a damunt és de després de totes les fermentacions.

Per coure el pa, el forn ha d'estar ben calent, a uns 220º. S'hi ha de posar un bol d'aigua a dins per mantenir la humitat i just abans d'enfornar el pa, s'ha de fer un tall damunt la pasta perquè pugui créixer bé.

El pa acabat de treure del forn, feia aquesta cara, cruixent i aromàtic.


Com veis, la molla també va quedar molt bé.



Quan escric aquesta entrada, han passat 7 dies d'ençà que el vaig fer i avui n'he sopat. Està perfecte! ja no és cruixent, però és boníssim. Això sí, sempre tapat i embolcallat amb un drap net!

6 comentaris:

Pepin ha dit...

Hola,
Caram qui pa més bo. Ara be,quina currada, 4 fermentacions i molta paciencia, suposo però que el resultat val la pena.
Jo vaig amb una panificadora barateta, la del LIDL, i com a mínim m'estalvio el pastat a mà.
Salut,
Pepin

Chis ha dit...

Hola Pepin!
Jo vaig començar amb la panificadora també, però reconec que el plaer de pastar... i el tema de les fermentacions és bàsicament perquè m'agrada molt l'olor de llevat, tan en el pa com a Can Loi. Faig aquestes fermentacions a l'hivern quan tenc braser a la camilla. En total les vaig fer en unes 18 hores amb cocció inclosa. El que sí que és paciència és esperar que refredi per poder tastar-lo... és la meva creu!

La cuina vermella ha dit...

Entenc la teva creu, a nosaltres ens passa el mateix no tenim espera. El teu pa és fantàstic, dens i suposo que un pel àcid, com a mi m'agraden.
Estic també anonadada amb els muffins que vas fer i vaig veure al facebook, nina cada di et superes. Muac.

Chis ha dit...

Ei, senyors de Can Vermell! idò el pa és dens però no és pesat. A mi no m'agraden aquests pans que pareixen de cotó, m'agrada que amb una llesca tenguis la sensació d'haver menjat una llesca.
Els muffins... aviat pujaran al blog!! ara me n'estic menjant un hehehe...

Francesc ha dit...

Amb les teues receptes de pa, m'estan agafant ganes de fer-lo com tu. Quina passada!!!! La meua panificadora està, ara com ara, inactiva, per manca de temps, però. Besades.

Chis ha dit...

Però Francesc!!! si la panificadora és precisament per quan no hi ha temps: farina, aigua, llevat, 2 hores i pa cuit! i no has de fer res més que posar-hi els ingredients!!!