dimarts, 3 de novembre del 2009

Artesans de la menjua

Un mallorquí mai surt de Mallorca sense una bossa de galletes d'oli dins la maleta. Crec que aquesta és la manera més gràfica i simple d'explicar la nostra passió per aquestes galletes salades i cruixents.
En realitat no són galletes. Una vegada me varen explicar que galleta només podia usar-se per a pasta dolça i que això que nosaltres menjam són panets. Però així i tot, per a nosaltres són galletes, galletes d'oli. La bossa, quan posa els ingredients en castellà, posa "pan especial". Especial sí que ho és, i molt!
Per coses inesperades, després d'un dia de molt d'stress a la feina, vaig agrair l'esforç del meu equip amb un berenaret i xerrant vaig descobrir que na Laura era parenta de Can Gelabert de Porreres.
La meva cervellera se va posar en marxa i com que la confiança fa oi vaig envestir amb la frase màgica: i que no me podrieu mostrar el procés de fabricació, un dia? eh?
I ja me teniu ahir dematí (festa a ciutat) amb una bona boira, de camí cap a Porreres.
Na Laura m'havia dit que justament ahir només feien galletes i que era el procés més mecanitzat. Això de la mecanització és un concepte molt relatiu perquè si parlam de maquinària que ha dissenyat l'amo amb el ferrer del poble i que els pastons s'han de pujar a mà... a mi me resulta un tant molt artesanal.

Vaig poder veure el procés de fabricació de les galletes d'oli. Un procés que dura una hora entre que se posa la pasta a la talladora de pasta crua, el fermentat, la cocció i el refredat. El procés acaba amb un home assegut que va posant a mà la goma elàstica a cada una de les bosses.
De la varietat de galletes que fan en destacaria les que duen com a ingredient diferenciador la garrova. Aquest producte és el resultat d'un estudi que se va fer a la UIB sobre les propietats dietètiques d'aquest fruit.
Però després d'entrar dins la nau on es fabriquen, vaig anar recordant tots els productes que fa aquella empresa: galletes, galleta picada, bessó capolat, preparat de gelat d'avellana i d'ametla, torró, els increibles galletes boer, i la pasta.
La pasta que fan sota la marca Bendinat, és senzilla, sense pretensions, no estova si la deixes dins el brou. Ador les seves burballes arrissades i poder estrényer les troques de pasta dins la mà ben damunt la greixonera perquè se trenquin.

Del seu procés de fabricació només vos en diré que és amb conceptes totalment artesanals: pastar la semolina, donar la forma a la pasta segons els motlles, plegar les troques de pasta i posar a aixugar sobre uns canyissos.
Tot és deliciosament impecable i deliciosament deliciós.
Na Laura me va parlar d'una pasta especial que pràcticament feien per a consumidors de dos o tres pobles, de la zona de sa Pobla: els fideus morenos. Aquests fideus se fan de farina i no de semolina i me va enviar mentalment a les èpoques de les padrines que encara parlen de ca sa fideuera i de les canyes amb els fideus penjats abans, durant, i després de la guerra.

Les galletes boer, nèlies que en deia la meva padrina, són la sublimació de la delicadesa. En pots menjar un paquet sencer i no t'embafen. Són fresques, com el seu embalatge senzill anuncia: galletes boer, fresquetes.
Fines capes de neula cuadriculada, cruixent, trencadissa, untades suamente d'una crema que pot ser de coco, de nata, de vainilla o d'ametla.
Una vegada vaig sentir que algú deia que eren com les artiach... me va fer mal sentir-ho.

Un altre producte que fan per aquestes dates és el torró fluix i les coques de torró. El torró fluix el fan a l'estil mallorquí: ametla mallorquina torrada i sucre, tot capolat enmig de moles de pedra fins que l'ametla fa oli i permet que lligui la pasta. Talment com a ca nostra. Les coques de torró d'ametla crua van enmig de neules crues i estan aromatitzades amb llimona. Talment com a ca nostra.

I entre una cosa i l'altra vaig passar el dematí per Porreres, que estaven de firó, i amb na Laura anàrem a plaça a veure les parades de productes locals, a tastar-los i a fruir-los: confitures, embotits, els magnífics albercocs secs (m'encanten així, tan àcids, com han de ser, com si fossin llengües de pica-pica), sabates de sola d'auto amb dissenys preciosos... Porreres és un poble sorprenent.

nota: les fotos me les va passar na Laura perquè amb tanta emoció i admiració com estava sentint durant la visita, se me va passar treure la meva màquina de retratar.

5 comentaris:

xisco ha dit...

ja ho val... si és que tens una sort!!!!!

La cuina vermella ha dit...

Un reportatge fascinant estima Chis.
T'estim

Susaina ha dit...

Astorada, m'heu deixat!

Amb ma mare n'hem fet un parell de tongades, i no han quedat gens malament.

Emperò, tenir una recepta alternativa seria una troballa inesperadament feliç

Maria de Sa Pobla ha dit...

Maria de Sa Pobla.

Jo en sé fer de galetes d´oli i n´estic ben orgullosa.
Bé algú hem podria dir el telèfon de Can Gelabert de Porreres. Gràcies.

Chis ha dit...

Maria de sa Pobla,
És tan fàcil com fer un google...GALLETES GELABERT. PRODUCTES LOCALS. C/ Molí d'en Negre, 2 07260 Porreres. Tel.:+34 971 647 080. Fax:+34 971 647 080 ...