dimecres, 17 de desembre de 2008

"Alfa to bita to ró"















Això deia un anunci de promoció de turisme a Grècia. I jo vaig pensar:"torró??? en s'estiu?"
Clar, no era torró del de Nadal, era to ro, la lletra ro.
Des d'aquella vegada que sempre que sent o pens en torró (del de Nadal) me ve la frase al cap.
El torró a casa el vàrem fer diumenge. Tota una diada de rodar per fer barres, coques i peces de torró d'ametla torrada i d'ametla crua. Rodar i rodar la maquineta antiga, de l'herència familiar, la maquineta que fa bo el torró i que permet anar xerrant, i contant coses, tira-tira, entre rodada i rodada i cullerada dins la màquina.
Fer torró és el resultat de vetlades trencant ametlles, triant el bessó, torrant-lo, i després converses roda que te roda.
El procés es sòlid que passa a ser farinós fins que, passada rere passada, l'ametla fa oli i tot se va pastant i fent una crema meravellosa amb tot el gust del torró.
El d'ametla torrada només du ametla i sucre. el d'ametla crua du ametla, sucre, canyella i pell de llimona.
I per acabar, s'ha de posar la pasta entre dues neules crues, amb les mans humides per pitjar-la be.
El torró s'ha de deixar reposar, que l'oli amari la neula. Fins a Nadal no en menjarem, sort que és aviat.

2 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Quin dia vetllada més agradable! i més agradable serà ara, al Nadal quan disfruteu de la vostra feina. Qui pogues fer-ne una mossegada! nyam!
petons

xisco ha dit...

juas juas juas
jo el faig més ràpid!!! però no sé si més bo.