divendres, 7 de novembre de 2008

Estanislau Verdet i el Lletgisme.


Feia temps que n'havia sentit parlar d'aquest subjecte, i record molt bé les vegades que he escoltat coses seves iq ue m'havien agradat.
Ahir horabaixa, quan anava a l'assaig de l'Orfeó, tot escoltant Catalunya Ràdio i el programa flonjo que fan ara els capvespres, "Hem de parlar" (sobre aquest programa ja ne parlaré un altre dia), vaig recobrar a la meva memòria el nom que de vegades havia intentat cercar al google però que no acabava de localitzar: Estanislau Verdet.
En realitat, i com en tants de projectes diferents, (recordem el cas de La Casa Azul), darrera dún nom i d'una personalitat hi podem trobar el d'un professional de la música, amb renom en àmbits més "seriosos", productor i coses d'aquestes que amb la seva identitat boja, fan allò que els agrada pel plaer de fer-ho.
Estanislau Verdet, altrament dit Pau Vallvé (que us pot sonar de títols de credit quan posa banda sonora original), proclama el lletgisme.
Té un web molt interessant, on explica què és tot això de l'Estanislau Verdet, la seva música i el lletgisme. A més hi podreu escoltar talls de la seva música que, fluixeta al fil musical de la feina, ha estat un exitàs (Sí sabessin el que diu...) és relaxant i tot.
Vos coman també que visiteu el seu blog que és... dir que és surrealista no seria ser just, és genial i punt.

2 comentaris:

Francesc ha dit...

La meua Oreto el va descobrir fa un temps i ja li hem fet unes quantes visites. Curiós aquest xicot, veritat?

Oreto ha dit...

És un artista! M'agrada moltíssim.