dijous, 30 d’octubre del 2008

Què de coses!

Aquesta setmana he anat una mica de cul.
Dissabte per començar va ser un dia intens. Diumenge, altra vegada. Els dies feines, el mateix. Avui pareix que tenc una mica de temps per escriure una mica i contar-vos què he fet i què he pensat aquests dies.
Dissabte, vaig fer, de bon dematí, el pastís de pasta fullada, peres i xocolata que vaig treure del blog de La Cuina Vermella. Excel·lent blog, per cert. Com sempre, la recepta la vaig "tunejar" una mica, però poca cosa.
Amb el motle encara bullint, vaig posar papers de diari dins el cotxe i la vaig fer refredar allà, perquè tenia classe de cant amb na Manuela Soto. M'encanta fer classes amb ella. Vàrem estar treballant una partitura que n'Elena Merino m'ha demanat de fer amb ella: el duet de Malika i Lakme. Ella farà de soprano i jo de mezzo. Serà divertit.
Després de la classe anàrem a dinar a un vegetarià que fa cantonada al carrer Indústria, davant els molins. El menú va ser el següent: suc de pastanaga i poma o amanida amb tofu (suc), crema de bròquil o crema de tomàtiga (bròquil) ,carabaçó farcit amb salsa de xampinyons i seitan arrebossat amb salsa de formatge (seitan però sense salsa), kéfir, pastís de formatge, o pastís de coco i llimona (coco i llimona).
En principi, aquest menú és sa, lleuger i bo. Idò dic en principi perquè vaig estar "menjant vegetarià" fins el vespre. Tot allò pujava i baixava com si la meva panxa fos un dragonkan.
Després del dinar, cafè al Capuccino amb na Nena, en Josepet i n'Eloi. En Josepet és un petardet que ja ha començat a menjar pasteta de fruites. Na Nena i n'Eloi són uns bons amics. Parlàrem del meu possible viatge als Estats Units amb la coral i insistiren en que no m'ho puc perdre.
Quan ja feia fosca, tocava anar a cercar el meu estimadíssim Coco, i anar a sopar a can Biel. N'Elena i en Biel són un matrimoni genial. M'ho pas pipa amb ells perquè tenen una combinació perfecte de responsabilitat i locura. La seva filla, na Júlia, que ara està en aquella edat que són mig figa, mig raïm, ens va oferir un mini concert de piano per acompanyar les postres. El sopar, ben bo: pollastre farcit, verduretes i patata. El vi, perfecte. I després de sopar, molta d'"aigua".
Entre una cosa i l'altre eren les 3 quan tornava en Coco a ca seva. Sort del canvi d'hora.
El diumenge era fira a Inca: la fira de l'esport...
Amb na Laura i en Suso, anàrem a Inca perquè a jo me picava veure la concentració de harleys, perdó, de HARLEYS que havia organitzat el Pausa Cafè Custom Grup den Xesc. Aquestes juguetes m'encanten. Després decidírem d'anar a dinar al Perro Loco, però va estar tancat, així que baratàrem la idea i pegàrem a Pizza Indústria: pizza coenta amb extra de bròquil i natxos per picar davant.
A les 4, cafè a can Prim amb en Parrequet, na Covera, en Primet... i cap a caaaaaases!!!!! Can Loi m'esperava perquè havia dit que prepararia una lasanya d'espinacs i pinya, recepta que havia vist en un blog vegetarià que se diu El delantal Verde. Com és habitual en mi, la vaig canviar una mica, i hi vaig afegir i hi vaig llevar. Me va sortir ben bona, però he decidit que el pròxim pic ho faré en format de caneló.
Del dilluns m'estim més no recordar massa cosa: feina, feina i més feina i un funeral.
Del dimarts vull recordar el cafè amb llet i l'alfajor d'abans de l'assaig i l'assaig complent de Vivaldi i Mendelsson. El Valpurjisnaj cada dia m'agrada més. El glòria de Vivaldi està controlat.
I d'ahir, què puc dir? feina, més feina i sopar amb na Raquel i na Merino al +NTRL: saltat de pollastre boníssim, graellada de verdures sense cap tipus de trempa, i una amanida que se deia "contrastes" amb formatge de cabra, vinagreta de fruits vermells i trossos de crep (?). No me va emocionar gens l'amanida aquesta. De postres fruiteta variada.
Això sí, ha arribat el fred, el vent, la pluja. Dissabte anava amb cos de camisa i avui amb jersei i jaqueta d'hivern.
Plans pel que queda de setmana: feina i més feina, enviar la memòria de la Fundació, assaig, fer canelons de carn (tenc carn que se fa menjar) i d'espinacs, descans, porcella a la creu den Santi, reunió de gegants, òpera den Coco i gelat a Can Joan de S'Aigo.

3 comentaris:

xisco ha dit...

mem si me'n dus un tros d'això de pera, però canvia sa xocolata per crema que m'agrada més.

La cuina vermella ha dit...

Chis reina, però quina dona més atrefegada: no pares i a més tens temps de cuinar!!! a partir d'ara t'has convertit en la nostra heroïna!!!

Que bé que hàgis fet el pastís, li va agradar a la Manuela Soto?? Escolta a veure quin dia penges una gravació on cantis tu!

En fi, bonica, ets un sol!!
petons!

Anònim ha dit...

Vos recoman l'òpera den Coco. El cap de setmana al Teatre Sans, a les 20:30.