divendres, 19 de setembre del 2008

Ara me diuen Margot.

O així troba que m'ha de dir la padrina den Xisco.
Ahir capvespre vaig anar a veure en Xisco a es Capdellà i com sempre mos posàrem als fogons.
Feia estona que deiem de provar de fer cocarrois de patata i ceba amb les patates morades que teníem i ahir va ser el dia.
Pelar el patató aquell du una feinada. Ho vaig fer amb un pelador, feia anys que no n'emprava cap.
La padrina den Xisco va estar tota contenta de veure'm, se pensa una cosa que no és però que li fa il·lusió... no li pendrem. El padrí, que no sé si sap o no sap, quan me va veure se va posar ben vermell i no sabia què havia de dir. Vàrem riure després, en Xisco i jo.
Els cocarrois sortiren melassa puta, tot i que el farcit de patata, ceba i sobrassada no és massa habitual per la meva zona.
Podeu veure les fotos de les meravelles que férem al blog den Xisco.
En Xisco, sempre me conta que la gent des Capdellà és molt capriciosa i cosa que fa, cosa que ven. Sobretot si són coses bones d'aquestes que a al gent li fa peresa fer (i en realitat no duen tanta feina). Va ser obrir el forn i que l'oloreta començàs a escampar-se pel poble, que la gent va començar a comparèixer, talment els moixos quan senten olor de peix. No sé quina quantitat de cocarrois sortiren però en menys de mitja hora estaven tots venuts! Aquests parroquians den Xisco són una mina de fer euros.

2 comentaris:

xisco ha dit...

ai Margot, és bo de saber quants en varem fer: 4 teus, 6 de na maria, 6 des molí, 2 den Joan Carles, 3 de sa padrina, 1 de sa tia Mari, 1 de mon pare i 4 nostros. en total 27 de patata i un de monstruós de ceba.

Francesc ha dit...

Margot/Chis, esteu fets uns cuinerots de primera! No m'estranya gens que la gent vos llevara de les mans els cocarrois. Si només amb les fotos ja es veu que devien ser boníssims! A es Capdellà tenen una gran sort amb Xisco i amb tu. Salutacions des de València. Oreto i Francesc