diumenge, 24 d’agost de 2008

Na Xesca ja és una mestressa de casa (sic)


Aquesta m'entimaren ahir capvespre a ca ma mare.
Ho sé, en tenc culpa, però no se pot anar a una reunió de tupperware sense ser mestressa de casa?
Jo hi vaig anar una mica obligada per ma mare (superfan del tupper) i perquè me feien falta un parell de cosetes.
Els tupperware són molt cars però també surten molt bons. Jo he fet proves amb altres tipus de fiambreres i si les congeles s'espenyen, no se poden posar dins el micro, i poc a poc el plàstic se va com a morint. Res, per per plàstic vull tupperware.
Necessitava una fiambrera no massa grossa, de gelera, que tengues reixat o colador a baix, per posar els pebres torrats i que degotin bé. També volia una altra capsa de rebost, unes rectangulars tipus cofre, per tenir les pastes per berenar i galletes encetades. Després mirant el catàleg vaig decidir que també m'aniria bé una capsa una mica mes grossa per posar-hi totes els paquets de pasta i de farina que tenc començats, per guardar-los de papallons i frarons.
Res, que vaig comprar 4 fiambreres i al final me varen convèncer per fer una reunió jo.
Ma mare que era l'"amfitriona", només per deixar la casa va tenir 5 fiambreres més, grosses, que me varen agradar molt. La cosa és que en tornar de Cantàbria faré una reunió, si necessitau res m'ho deis, i vos faré la comanda, o bé veniu a la reunió. Ho publicaré.
De moment, i de franc, vaig dur un bol, una cofret petit i unes pinces petites.
Les reunions són un poc rollasso, la madona que les fa (presentadores se diuen) és sosseta i quan la meva padrina feia comentaris, tot el galliner se desbaratava. Usen molts de tòpics de madona i la veritat és que va enfocat a les dones amb pocs coneixements de cuina i de tractament d'aliments. El discurs sempre parteix des del punt que la mestressa de casa ho fa malament i s'hi arriben a dir moltes bajanades, però és entretengut.
Queda dit, ja me fareu la comanda.

2 comentaris:

Francesc ha dit...

En això del Tupperware tens molta raó. Són productes cars però a la llarga resulten millors que els més barats. A més, en tenen un munt per a fer de tot. Recorde una vegada (ja en fa una pila d'anys) una reunió d'aquestes a ca una amiga de la meua mare i era molt i molt ridícul veure cantar les excel·lències dels productes. Però bé, ja ho fan per vendre, no? Besades.

Anònim ha dit...

Jajaja, això de..."per sa gent que no en sap molt de cuina" o...això de..."sentir més d'un desbarat" i...això de dir-me..."no t'has passat pes block aquest dies?" mmm...no dou anar per jo, eh...Home...sí es TAPERS són cars, i s'explicació que donen, racord una quan era petita, ido...tot es de "cajon" però...sa veritat és que tenen moltes fiambreres amb "pijades" que m'enacnten :D jeje.
.BESOS.