dijous, 26 de juny de 2008

Sopar improvitzat amb en Gumi.

en Gumi és un dels meus conills de rata, rata de laboratori amb qui faig les proves de coses que me passen pel cap i per la cuina.
Aquesta vegada va tornar a presentar-se voluntari per tastar la darrera idea.
Aquesta n'és la foto. Per ser la primera vegada que ho feia, no va sortir gens malament.
Són uns raviolons cruixents al forn, farcits de ceba confitada, bacon, dàtils i anous. El tema que me preocupava era la pasta perquè no estava segura de com me quedaria.
El que me va dur més feina va ser confitar la ceba i fer els fulls a la pasta, perquè la idea era aconseguir una pasta tipus italiana prou fina, però que fes fulls minúsculs. Crec que ho vaig aconseguir.

El plat principal va ser un clàssic de la meva cuina: pollastre farcit de sobrassada amb salsa d'albercocs i mostassa.
Aquesta vegada el vaig acompanyar amb un puré de patata, herbes i espècies. Vaig provar una cocció diferent, més ràpida i va perdre un poc. M'agrada més fet tira-tira, com tot.


Aquí teniu la peça de pollastre tallada. Quan prepar jo les piteres les tall d'una altra manera amb la finalitat de no tenir trossos massa grossos de carn sense farcit, perquè aquesta carn és seca. Aquestes piteres les me varen arreglar al mercat i no estan com a mi m'agraden.

Avui he vist que en Willy Deville ve a la sala Assaig dia 4 de juliol i jo no hi podré anar perque estaré amb la primera dama fent Verdi... merda!

4 comentaris:

kelete ha dit...

Q bo tia!!

encara q pugui ser una mica fei... jo tambe vuill ser 'conill rata' d'aquets :)

una pena q no puguis veure en Will Devill el dia 4.... a mem si el tindrem a Madriz per el proper cap de setmana....

un petonet

Coco Dril ha dit...

Per què sempre tot el que fas té taaaan bona pinta?? Ets capaç d'agafar qualsevol cosa i transformar-la en un plat exquisit.

Fins després presi!

Ciao

Anònim ha dit...

En Gumi diu: Ja saps que estic encantat de ser conill de laboratori. Els raviolons dolços i salats d'escàndol. Les piteres súper també, sobretot amb la salsa d'albercocs que era brutal.
I de dolç per compensar gelat "laic" del Maradona, que ens va desembafar... si és que hi estàvem.

I el Nexpresso resca ... superdelicatessen

Ara nomes me fan falta tastar els cremadillos i doblegats...

cannella ha dit...

Que sepas que aquí en la Armuña voy a patentar lo de la pelota antidisturbios y a tirar a la basura el barbapapà de Jamie Oliver ¡Llevo dos días riéndome! Un abrazo, buen fin de semana.