dimecres, 23 de gener de 2008

Hemc 18- legumbres

Nunca he sido amante de las legumbres. Esas ollas de caldo espeso siempre me dieron asco, por no hablar del olor que desprende. Pero pensándolo bien, hay dos legumbres, primas hermanas que sí me gustan: los garbanzos (en ensalada simple o en alguna salsita) y los guisantes. Lo de los guisantes es una pasión.

Recetas de garbanzos ya he colgado alguna pero con guisantes no había preparado ninguna. Esta vez colgaré alguna de mis preferidas, aunque no todas.
Entre mis amigos del Orfeó se recuerdan mis guisantes al coñac, que colgaré la receta en otra ocasión, y entre otros amigos se recuerdan mis cocarrois de guisantes que nos ocuparán hoy.

En realidad esto deberían ser empanadas, pero como se tarda más en hacerlas, tiro por el camino fácil y les doy forma de cocarroi.



Ingredientes para la masa:
2 tacitas de agua
1 tacita de aceite
1 tacita de leche
1 tacita de zumo de naranja natural
200 gr de manteca de cerdo
harina (yo uso integral)

Ingredientes para el relleno:
guisantes congelados
cebolleta
sal
aceite
pimienta negra
daditos de sobrasada
También se pueden añadir daditos de carne de cerdo o de pechuga de pollo.

Precalentar el horno a 200º
Hacer la masa de la forma habitual, primero líquidos y después amasar con la harina que tome para que quede una textura que no se pegue a las manos.
Dejar descongelar un poco los guisantes, (yo los meto un minuto en el microondas) y aliñar con aceite, sal y pimienta y añadir la cebolleta cortadita en cuadritos. Remover todo junto para que se aliñe bien.
Cortar la sobrasada a daditos ( y la carne, si se pone, salpimentándola).
Para montar los cocarrois se estira una bola de masa hasta que quede fina, de unos 2 mm. Se corta de forma redonda (yo uso la tapa de una cazuelita). Se añade el relleno de guisantes en el centro junto a unos daditos de sobrasada y se unen las partes opuestas de la masa, cerrándola a conciencia.
Se meten en el horno durante unos 45 minutos.
Se puede comer caliente o dejandolos enfriar.
En Mallorca, los cocarrois y las empanadas han substituido los bocadillos en muchas ocaciones, sobretodo cuando se va de excursión o de romerías.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

dios escribiste en español por finnnn y se ve bueno

xisco ha dit...

mai li he posat suc de taronja en es cocarrois, li pos a ses panades, crespells, robiols i a sa meva meravellosa coca de taronja. Ho provaré i ja te diré si m'agrada

Chis ha dit...

Xisco, si llegeixes bé el testament que he escrit, dic que això es pasta de panada, però per fer mes via li don forma de cocarroi, que ret més. Així és que la recepta de la pasta és la de panades que feim a ca nostra, però jo com que som una vaga, en lloc de fer panades amb cul i tapadora, faig cocarrois amb l'aprimador i una tapadora.

FRANCESC ha dit...

No coneixia el teu blog i trobe que �s molt interessant. M'agrada molt la cuina de Mallorca (la conec perqu� he visitat Balears moltes vegades i hi tinc moltes amistats). Els cocarrois sempre m'han agradat. No sabia, per� que hi duien suc de taronja natural. Una pregunta: quan hi barreges la farina, cal que estiguen els l�quids tebis? Es podria fer amb farina normal i corrent? Gr�cies, de bestreta, per la teua col�laboraci�.

Chis ha dit...

Benvolgut Francesc,
Moltes gràcies pel teu comentari i sies benvingut a Can Loi que és casa teva.
Com ja li vaig dir a en Xisco, aquesta pasta és la de panades de pàsqua, no la de cocarrois de verdura habituals. El que jo faig, per una qüestió d'anar depressa, és fer pasta de panada, farcit de panada i forma de cocarroi.
La pasta de cocarroi no té tant de greix, ni taronja, perquè el farciment de verdura tendeix a humitejar massa la pasta i queda molt fluixa. Per això la pasta ha de quedar més cruixent.
Amb les panades passa a l'inrevés, si la panada és de carn, la tendència és que el farcit quedi més sèc i per això cal fer una massa més melosa, més greixosa.
Pel que fà als líquids, no han de ser calents per una raó molt simple: es pasta sense llevats, sense llevadures, i no ha de fermentar. Amb els líquids tebis el que s'aconsegueix es crear una temperatura que faciliti la fermentació, i en aquest cas, no cal.
La farina pot ser blanca, de la de tota la vida, la farina de pa que sempre s'ha usat. No ha de tenir força.

FRANCESC ha dit...

Moltes gràcies per les teues respostes. Les tindré en compte i potser m'animaré a fer jo mateix panades i/o cocarrois. És que la cuina mallorquina tradicional és tan saborosa! Salutacions des de Beneixama, a la comarca de l'Alcoià, al País Valencià. Tota persona que ve de Mallorca i parla la nostra llengua no és forastera a ma casa. Salutacions.

Anònim ha dit...

A ca meva mai hem possat suc de taronja ni a n'es cocarrois ni a ses panades. Però tenen bona pinta.
Ja ho provaré.
I lo de fer cocarrois amb pasta de panada també és molt bona idea. :)